Les pensions privades són d’alt risc (Per un estat català socialista (6))

focd 208.jpg

 

Dimitris Christoulas, el ciutadà grec que es va suïcidar, ho va fer precisament perquè després de pagar durant 35 anys una pensió privada es va quedar sense res. Ara volen acabar amb les pensions públiques tot i que saben que són les úniques que tenen garantia a mitjà termini, com ens ho demostra l’experiència acumulada de Xile, per exemple, o de la mateixa Espanya, on els plans de pensions privats han estat un fiasco.

Mentrestant hi ha un fons acumulat per a les pensions a Espanya de 65.000 milions d’euros que en aquests anys de crisi i a pesar de tot ha anat creixent. El superàvit el tercer trimestre de 2012 era de 4,4 milions d’euros.

El Fons Monetari Internacional s’ha atrevit a fer un estudi encunyant el nou concepte “riesgo de longevidad”. Quins cracs! Segons aquests individus hi ha un riesgo que la gente viva más de lo esperado”. L’autor intel·lectual d’aquesta bretolada és un tal JoséVinyals, que havia estat sotsgovernador del Banco de España. Dios los cría y ellos se juntan. A aquest presumpte senyor no només no el van detenir, sinó que l’han premiat nomenant-lo conseller financer i director d’Assumptes Monetaris i Mercats de Capitals de l’FMI. La mateixa institució de la qual va ser director gerent el gran guru dels negocis, el que ha fet el forat econòmic més gran de la història d’Espanya i cap de Bankia, Rodrigo Rato.

L’any 1975 hi havia uns tres milions de pensions, la major part simbòliques. Ara hi ha vuit milions de pensionistes. És el programa contra la pobresa més eficaç a Espanya. Ara la despesa en pensions s’apropa al 9%, però molts països del nostre entorn arriben fins al 15%, és el camí que encara podríem córrer.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús