Un país lliure amb remences? (Per un estat català socialista (9))

P1280133.JPG

 

_____________________________________________________________________

Els remences eren els nostres pagesos catalans sotmesos a la semiesclavitud, la part més coneguda eren els anomenats mals usos. Amb la sentencia de Guadalupe de 1486 de Ferran II cara als 18 síndics del sindicat remença.

Fem un salt en el temps, els primers mals símptomes de que les relacions laborals canviaven cap a pitjor va ser un canvi imperceptible, a les empreses en comptes de departaments de personal, van començar a fer a departaments de recursos humans. Els treballadors se’ls desposseïa de la seva condició d’humans a reduir-los a la condició d’un recurs. Com l’electricitat o les matèries primeres. Les escoles de negocis hi tenen una gran part de responsabilitat en pensar només en l’afany de lucre de les empreses i de girar-se d’esquenes a les repercussions socials d’aquesta mena de mentalitat psicopàtica.

Després es va anar imposant la idea de fer “reformes estructurals” en l’àmbit laboral, eufemisme que volia dir prohibir la negociació col·lectiva. La idea era que calia imposar una dictadura per tal de dictar un seguit de reformes laborals que una democràcia no suportaria. Aquest és el rerefons intel·lectual de les idees que van acabar amb Salvador Allende i van fer possible la dictadura de Pinochet a Xile als anys setanta.

De fet no fa tant es va descobrir una trama a Mataró on treballadors xinesos dormien en els mateixos tallers, treballaven 80 hores i cobraven 300 euros al mes per les grans multinacionals del sector tèxtil. Tothom es va esglaiar.

Ara ja no tenen aturador, ara volen que treballem com xinesos. No és conya. I ho diuen. Gómez-Navarrova ser President del Consejo Superior de Cámaras de Comercio i socialista no practicant va dir: “Hay que convencer a los sindicatos de que deben dejar de proteger a los vagos.” I “los chinos mantienen abiertos sus establecimientos casi las 24 horas; nosotros nos hemos vuelto muy cómodos y no estamos dispuestos a hacer más horas de las establecidas”.

En la darrera reforma laboral l’acomiadament procedent pot ser per manques d’assistència al treball, justificades però intermitents, que assoleixin el 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, o el 25% en quatre mesos discontinus dins d’un període de dotze mesos. Per exemple no queda clar si una radioteràpia pot ser motiu d’acomiadament procedent. El que sí és cert és que dues grips d’una setmana de llit en dos mesos poden ser baixa segura i motiu d’acomiadament procedent.

Richard Sennett ens diu que “Ningú creu que serà recompensat si fa be la feina “ i que

“La competència pura i dura pot impedir el bon treball y deprimir als treballadors”, de fet a France Telecom s’han suïcidat 24 treballadors.

Potser que la nova constitució catalana pel que fa als drets dels treballadors li encarreguem un esborrany a Sennett i no a un individu d’ESADE o pitjor encara a Sala Martin. Esclarir quina mena de relacions laborals tindrem el dia després també pot ser un bon element per decantar-nos o no, a molts cap a la independència.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús