Autor

Jordi SerranoJordi Serrano. No sé qui sóc, si sabés qui sóc molt probablement no tindria un bloc. En fi, vaig néixer a Sabadell, sóc llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i director de Memòria del futur. Des de gener de 2008 sóc el rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya  (UPEC). Als anys 70 vaig militar a la JCC i al PSUC i durant els 80 vaig ser Vicepresident del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (1986-1988). Entre els llibres publicats trobem: “Catalunya ha deixat de ser catòlica?” (2009), Josep Xinxó Bondia i les JSUC de Sabadell ( 2005),  “L’emancipació dels joves catalans. Un camí que cal recórrer” (2004),  “Joves i participació a Catalunya” (1999), etc. En impremta “Joan Salas Anton (1854-1931)”.

He estat director de la Fundació Ferrer i Guàrdia , de la revista lliurepensadora Espai de Llibertat,  fundador i portaveu de la Lliga per la Laïcitat ,  president de l’Escola Lliure El Sol, secretari general del Moviment Laic i Progressista (MLP) i membre de la Junta de la Federació dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. He estat membre del consell assessor del  9Nou del Vallès Occidental i del consell editorial del diari El Punt.

2 comentaris

  • Carme

    06/02/2011 12:37

    M’ha agradat molt el seu article de “Cal fer-los por” Estic d’acord amb vostè que s’ha de reaccionar, hem de reaccionar, s’han de pensar en les estratègies i els instruments per reaccionar, si no arribarà un punt en que ja no hi serem a temps. L’embestida d’aquesta minoria de poder és abrumadora, i no té ni escrúpols ni aturadors i com que té tot el temps, mai descansa en el seu atac a la resta del món

  • Jesús

    16/09/2012 16:34

    Té raó amb la crítica de l’article de Quim Monsó sobre els indignats( i ha expressat molt bé el canvi de jaqueta que ha fet des de jove el Quim).
    Si et poses al costat dels poderosos contra una colla de gent que sent el que fà -i que tenen raó-, ets un d’ells (dels poderossos) . Encara que sobint ho fasis sota una manta d’humor que pot ser ben bé frivolitat.
    A mi m’agrada el Quim però potser el llegiré amb una opinió diferent a partir d’ara.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús