Els saltamartins es mengen

diumenge, 19/05/2013

A Uganda es mengen insectes. Els saltamartins, pelats, sense ales ni potes i fregits al punt de sal, són tot un luxe entre els ugandesos. Un snack que es menja amb les mans, com si fossin crispetes o patates chips. Les formigues blanques també són una delícia. Als carrers i als mercats de tot el país, com el mercat de Nakasero a Kampala, és fàcil topar-se amb algun venedor de bossetes amb nsenene -saltamartins en swahili- o formigues blanques. Els saltamartins agraden, i encara més si es fregeixen amb ceba, pastanaga, pebrot verd i un polsim de curri i sal. Uns ortòpters que són rics en vitamina A, B2 i C i tenen greix insaturat a diferència de les carns.

Venedores de saltamartins a Kampala

Fa uns dies, a una nova publicació de la FAO s’argumentava com la ingesta d’insectes pot acabar amb la inseguretat alimentària al món i gaudir d’una vida saludable gràcies a la quantitat de nutrients que posseeixen. La publicació recull que més de dos bilions de persones mengen regularment alguna de les més de 1.900 espècies d’insectes comestibles com abelles, grills, tèrmits, formigues, saltamartins o mosques. Uns insectes que són fonts de minerals com ferro, magnesi, fòsfor o zinc i que són essencials per enfortir els nostres ossos.

A més de qüestions nutricionals, la FAO assenyala també la necessitat de promocionar la ingesta d’insectes per raons econòmiques i culturals. L’informe afegeix que els insectes també són extremadament eficients en la conversió d’aliment en carn comestible. Els grills, per exemple, necessiten 12 vegades menys aliment que el bestiar boví per produir la mateixa quantitat de proteïna. No obstant, els insectes segueixen sense atraure el paladar de moltes persones, per això l’agència de les Nacions Unides recomana a la indústria alimentària a promocionar-los i als restaurants a oferir noves receptes amb insectes com ingredients.

Radio & Weasel, nominats als BET Awards

divendres, 17/05/2013

“Your love is so magnetic” és una cançó d’aquelles que no et pots treure del cap. Dos cantants, en Moses Radio (Moses Nakintije ) i en Weasel (Douglas Mayanja) que, vestits amb el mateix uniforme, canten i ballen per un públic entregat als jardins de l’hotel Africana de Kampala. Els dos formen Radio & Weasel, The Good Life, el grup RnB del moment a Uganda.

El concert es va celebrar el passat divendres per presentar el seu nou àlbum “Obudde”. Aquesta setmana, el duet ugandès torna a ser notícia perquè han estat nominats als premis BET Awards a la categoria de millor grup internacional d’Àfrica. És la primera vegada que un grup o un cantant ugandès rep una nominació a aquests prestigiosos guardons nord-americans, que des del 2001 premien  músics, cantants, actors i esportistes afro-americans. Organitzats per la Black Entertainment Television, l’any passat van ser premiats el grup ghanès Sarkodie, el nigerià Wizkid i artistes de renom com Beyoncé o Chris Brown.

En Radio i en Weasel van començar la seva carrera musical com a vocalistes d’un dels cantants ugandesos més famosos, Dr. Jose Chameleone, fins que el 2008 van decidir crear el seu propi grup Radio & Weasel, The Good Life. El grup combina i fusiona RnB amb reggae, ragga i dancehall. Durant aquests anys, han col·laborat amb artistes de tot el continent com Rachel K, GNL Zamba o amb el General Ozzy.

Aquest any, el duet competirà contra el nigerians 2Face Idibia, guanyador del 2011, Ice Prince, els sudafricans Toya Delazy i Donald, i els ghanesos R2Beers. Guanyadors de premis nacionals com els Pearl of Africa Music Awards o africans com els Tanzanian Music Awards, la nominació als BET suposa un pas endavant per aquest grup, que de ben segur que recollirà molts més èxits.

Escàndol militar

dimecres, 15/05/2013

El General David Ssejjusa Tinyefuza. Font: The Monitor

La divisió en el si de l’exèrcit ugandès ha esclatat, després de la publicació al diari The Monitor d’un document intern sobre els plans secrets d’oficials militars d’alt rang d’assassinar a aquells alts funcionaris del govern que s’oposessin al possible successor de Yoweri Museveni, en Brigadier Muhoozi Kainerugaba, el seu fill.

Aparentment, al document, escrit pel coordinador dels serveis d’intel·ligència, el general David Ssejjusa Tinyefuza, i destinat al director general de la Organització Interna de Seguretat, Ronnie Baltya, Ssejjusa assenyalava possibles objectius d’aquests plans secrets com ell mateix o el primer ministre, Amama Mbabazi.

Al text, el general sol·licitava obrir una investigació per esclarir els rumors subversius dins de l’estament militar. Muhoozi Kainerugaba és el comandant en cap de les forces especials ugandeses, unes unitats militars més preparades i amb més recursos que la resta de l’exèrcit del país. La revelació del document és una mostra més de la insatisfacció entra la plana major de l’exèrcit entorn a les creixents diferències i desigualtats internes  de l’estament. A més, la oposició entre els generals de l’antiga guàrdia de Museveni al presumpte pla del president, conegut com The Muhoozi projectd’ascendir el seu fill, ha incrementat encara més el malestar. Uns generals que van combatre durant la guerra civil (1981-1985), van ascendir a Museveni al poder i que ara quedarien relegats de la cursa per la presidència del país. El govern s’ha desmarcat i ha negat que s’estigui preparant l’ascenció de Muhoozi. No obstant però, des de les declaracions de Ssejjusa, aquest projecte està a l’ordre del dia al debat nacional i a les discussions de carrer.

 

Les reaccions no s’han fet esperar i des del govern es pretén sancionar al general Ssejjusa o encausar-lo a un judici militar i desposseir-lo del càrrec als serveis d’intel·ligència. Quatre membres del personal del general han estat interrogats per “distribuir propaganda nociva per la seguretat del país”. A més, la policia ha citat a declarar els tres periodistes del The Monitor autors de la notícia que va descobrir el pastís i han estat acusats amb càrrecs per no voler col·laborar amb la policia i revelar-li les fonts d’informació entorn a l’escàndol. Els periodistes s’han atingut al seu dret de no revelar les seves fonts.

Tot plegat, sembla un augment de la militarització de la política ugandesa que pot desestabilitzar un país on augmenten els temors a què es repeteixin fets passats de la història recent d’Uganda.

Emergència humanitària per inundacions a Kasese

diumenge, 12/05/2013

Inundacions a Kilembe, districte de Kasese. Font: Bernard Maseseka

Durant una setmana, les tempestes a la regió de la serralada de Rwenzori han causat devastadores inundacions al districte de Kasese, al sud-oest d’Uganda.

Un desastre que ha afectat més de 25.000 persones i uns danys materials de gairebé dos bilions de xílings ugandesos, més de mig milió d’euros. Les inundacions han destrossat cases, collites, ponts, comerços i carreteres, més de mil famílies ugandeses han perdut les seves llars.

La Creu Roja ugandesa i el ministeri ugandès de Prevenció de Desastres treballen per atendre els milers d’afectats. S’han establert dos campaments provisionals i s’han habilitat escoles per allotjar a les persones desplaçades. Activitats d’aigua, sanejament i promoció a la salut i a la higiene per cobrir les necessitats mínimes, prevenir la transmissió de malalties relacionades amb l’aigua i el sanejament i reduir el risc de brots d’epidèmies. En aquest sentit, la Creu Roja ha informat que les necessitats humanitàries més urgents són proveir a la població d’articles de primera necessitat, aliments, pastilles de purificació d’aigua i serveis psicosocials.

L’ajuda humanitària i la feina coordinada de ONG’s i l’administració ugandesa facilitaran la recuperació de Kasese. Una regió que és coneguda pels seus parcs nacionals, a mig camí entre el Kibale National Park i el Queen Elisabeth National Park. Una zona on destaquen també els llacs volcànics i la serralada de Rwenzori amb els cims més alts d’Uganda.

Els acholi, indemnitzats pels danys causats per la guerra contra Joseph Kony

dijous, 9/05/2013

Mapa de les region ètniques ugandeses. Font: Ugandan National Museum

El govern ugandès de Yoweri Museveni ha destinat més de 5 bilions de xílings ugandesos -1’5 milions d’euros- als 30.000 membres de l’Acholi War Debt Claimants Association (AWDCA). Una compensació per les víctimes, els animals i les propietats perdudes durant les dues dècades de guerra entre l’exèrcit ugandès i el grup rebel de Joseph Kony, Lord’s Resistance Army (LRA). Una suma que per l’AWDCA és molt baixa, ja que reclamen 1’4 trilions de xilings – 400 milions d’euros -.

L’AWDCA és l’associació de víctimes més important i més activa al nord del país amb seu a Gulu. Es va crear el 2005 per denunciar els danys de guerra soferts i per reclamar al govern indemnitzacions i reparacions per les vides, terres i bestiar perdut durant el conflicte.

Els acholi són uns dels diversos grups ètnics d’Uganda, es troben al nord del país a les de regions de Gulu, Kitgum i Pader. Aquestes tres regions conformen el que s’anomena popularment l’Acholiland on hi viuen al voltant d’un milió de persones. Aquest poble també viu a la zona de Magwe al Sudan del Sud.

En aquest territori, el conflicte entre l’LRA i l’exèrcit ugandès (1987-2004) va ser devastador. Assassinats, mutilacions, violacions, segrests, incendis de cases i terres i milers de nens segrestats i obligats a convertir-se en nens soldats, van ser les terribles conseqüències que van patir els acholi durant gairebé dues dècades. El setembre de 1996, el govern d’Uganda, per protegir-los, va imposar una política de desplaçament forçós dels acholi del districte de Gulu cap a camps d’internament.

Durant la primera dècada del segle XXI es va intentar posar fi, sense èxit, a un dels conflictes més llargs d’Àfrica establint negociacions de pau entre l’LRA i el govern de Museveni. Davant del fracàs de les negociacions, el mes de desembre del 2008, l’exèrcit ugandès, conjuntament amb les forces de la República Democràtica del Congo (RDC), el Sudan i la República Centreafricana, van liderar una operació militar, anomenada Tempesta Lluminosa, amb l’objectiu de derrotar definitivament l’LRA. L’operació va debilitar l’exèrcit de Kony que va fugir del país per amagar-se fins avui entre la RDC, el Sudan del Sud i la República Centreafricana.

Posposat el judici a William Ruto per crims contra la humanitat

dimarts , 7/05/2013

William Ruto, vicepresident de Kenya. Font: The Kenyan Daily Post

De moment, el nou vicepresident kenyà del govern de Uhuru Kenyatta, William Ruto, no serà jutjat al tribunal de La Haia.

La cinquena sala de primera instància de la Cort Penal Internacional (CPI) ha posposat el procés judicial a Ruto, acusat de crims contra la humanitat. El CPI ha manifestat que vol escoltar més al·legacions tant de l’acusació com de la defensa.

El proper 28 de maig, Ruto havia de comparèixer a la Haia  per enfrontar-se a acusacions sobre la seva implicació als violents enfrontaments post-electorals dels comicis del 2007, que van causar més de 1.300 morts i 650.000 desplaçats.

Cinc anys després, la coalició Kenyatta-Ruto, anomenada popularment com “UhuRuto”, va ser l’escollida pel poble kenyà a les eleccions del passat mes de març.

El vicepresident ha negat en nombroses ocasions els càrrecs que se li imputen. El passat mes d’abril, l’acusat va sol·licitar al CPI endarrerir el procés i va argumentar que els seus advocats necessitaven més temps per preparar la defensa. Aquesta setmana, el CPI escoltarà les al·legacions i establirà una nova data pel procés judicial.

El president Kenyatta s’enfrontarà  també a càrrecs similars als de Ruto, en un judici que hauria de començar el proper mes de juliol, després de posposar-se el passat mes d’abril. Com es comentava a una entrada anterior del blog, el futur immediat de Kenya obre múltiples preguntes que es contestaran els propers mesosHi ha una qüestió clau: com pot governar Kenya un tàndem de govern  acusat de crims de lesa humanitat ? I una altra pregunta: quedaran finalment impunes?

Combatent el canvi climàtic

diumenge, 5/05/2013

El canvi climàtic és un fenomen global. Les inundacions, les sequeres prolongades, l’increment de la temperatura del planeta o l’augment del nivell dels mars i oceans són només alguns dels devastadors impactes mediambientals del canvi climàtic al món.

A l’Àfrica, tot i que els nivells d’emissions de CO2 són baixos, en comparació amb Europa o Àsia, la consciència i el posicionament entorn al fenomen és creixent. Un exemple a Uganda és la consecució d’un acord entre l’East African Development Bank i el Marc de les Nacions Unides de la Convenció del Canvi Climàtic per la creació d’un Centre de Col·laboració Regional (RCC) d’estudi del canvi climàtic a Kampala. El centre es va inaugurar el passat primer de maig i, juntament amb el RCC de Costa d’Ivori, és el referent en la investigació i implementació de projectes mediambientals. La principal tasca a desenvolupar pel RCC serà la de treballar en l’increment de la participació i utilització dels instruments, anomenats Kyoto Protocol’s Clean Development Mechanism (CDM), per reduir les emissions de CO2 per part dels països de l’Àfrica Oriental. Aquestes eines van ser creades en el marc del Protocol de Kyoto i s’implementen en projectes de reducció de l’efecte hivernacle. S’incentiven també aquelles companyies que treballen en la disminució d’emissions de CO2.

Avui dia, s’han establert més de sis mil projectes mediambientals amb aquests mecanismes per combatre el canvi climàtic a 85 països en desenvolupament. Milions de dòlars s’han invertit amb èxit, creant impactes positius pel planeta i, a més, creant llocs de treball i una important transferència de tecnologia. No obstant, d’aquests milers de projectes, a l’Àfrica només s’han desenvolupat 140 projectes, una xifra molt baixa tenint en compte la vulnerabilitat del continent envers al canvi climàtic. Les raons? Segons l’East African Development Bank: les baixes emissions al continent; l’atractiu comparatiu de països més desenvolupats i amb nivells més alts d’emissions contaminants; la falta de consciència i de capacitat tant del sector públic com del privat per implementar i aprofitar els mecanismes del Protocol de Kyoto; són les principals raons. Per això, en els últims anys, s’han modificat els mecanismes per adaptar-los millor al continent africà.

El nou centre donarà servei a 25 països africans, facilitarà el seu accés als recursos i mesurarà la seva participació en la lluita contra el canvi climàtic. De ben segur que aquest nou centre contribuirà a un millor desenvolupament socioeconòmic sostenible i pròsper d’Àfrica.

De Mbarara a Kampala made in China

divendres, 3/05/2013

A la ciutat ugandesa d’Mbarara, prop del parc nacional del Lake Mburo, un enginyer de ponts i camins xinès, en Ging, i el seu xòfer ruandès, en Banwa, tornen a Kampala després de fer una visita de prospecció a la carretera que la China Communications Construction Company (CCCC) està construint des de Mbarara a Ntungamo, població on va néixer el president ugandès, Yoweri Museveni.

En Ging és el cap de projectes de la constructora xinesa a Uganda, on va arribar fa dos anys des de la ciutat de Shangai. “Nosaltres, la Xina, som els qui estem desenvolupant Uganda”, afirma amb convicció i conclou: “i ningú ens aturarà”. A Uganda, la xarxa de carreteres és deficitària i segons en Ging: “és un dels principals problemes del país per alliberar el potencial econòmic ugandès”. Segons l’agència ugandesa de carreteres, la Uganda National Road’s Authority (UNRA), dels 20.000 quilòmetres de carreteres del país, només un 15% estan pavimentats amb asfalt. L’any passat ambdós països van signar un acord amb el qual el govern xinès concedia un préstec tou, a baix interès, de més de 100 milions de dòlars per impulsar la xarxa de carreteres ugandeses. A més dels préstecs, la Xina és un dels principals donants d’ajuda al desenvolupament en infraestructures a Uganda.

En Banwa i el Ging tot creuant l'Equador a Masaka, de camí a Kampala

En el sector de les telecomunicacions, a part de les companyies xineses, destaquen també constructores israelites com la RCC Limited. A banda de les telecomunicacions, la Xina s’ha posicionat també en els sectors estratègics d’Uganda com l’hidroelèctric i l’energètic i s’ha convertit en la primera sòcia comercial del país pel davant del Regne Unit. Com altres donants, la Xina també ha construït a Uganda alguns “elefants blancs”, o grans inversions poc útils, com l’estadi de futbol Nelson Mandela de Kampala. Conegut popularment com Namboole Stadium, és una instal·lació que només s’utilitza pels partits de la selecció ugandesa de futbol.

Una de les obres prioritàries és la construcció d’una via ràpida entre Kampala i l’aeroport d’Entebbe, per reduir els embussos i les cues de trànsit a les hores punta entre les dues principals ciutats del país. Un projecte conduit pel Ging amb un pressupost de més de 350 milions de dòlars per construir els 37 quilòmetres que separen ambdues ciutats. Un altre dels projectes d’en Ging està situat a la regió de Karamoja, al nord-est del país, entre les poblacions de Moroto i Nakapirpirit. “És una de les regions més pobres del país i al govern li interessa, per qüestions frontereres i militars, tenir-hi accés i facilitar un millor desenvolupament socioeconòmic”, explica en Ging. Karamoja és una de les regions més marginades i menys desenvolupades d’Uganda que durant dècades ha patit greus i complexos conflictes amb un alt grau d’inseguretat.

D’aquí tres anys, en Ging tornarà a Shangai amb la seva dona i el seu fill de catorze anys, a qui avui dia pot veure un cop a l’any. Qui sap si arribarà a l’aeroport d’Entebbe per mitjà de la via ràpida made in China.

La boda de l’any

dilluns, 29/04/2013

Els nuvis. Font: Abubaker Lubowa

La primavera és una època de casaments i celebracions múltiples gràcies al bon temps. A Uganda aquest dissabte es va celebrar la boda de l’any.

El príncep del regne de Baganda, David Kintu Wassajja, es va casar amb Marion Elizabeth Nankya a la catedral catòlica Santa Maria, al barri de Rubaga de Kampala. Com a tot casament reial, nombrosos mitjans de comunicació ugandesos van informar al detall de tot allò que va succeir via els portals web dels mitjans i de Twitter.

El príncep, de 47 anys, és el germà petit del Kabaka -rei en luganda, l’idioma local- Ronald Muwenda Mutebi II. La nova princesa Nankya, de 27 anys, és la filla del parlamentari, Mathias Nsubuga Birekeraawo. Nombroses personalitats van acudir a l’esdeveniment social de l’any com el vicepresident ugandès, Edward Ssekandi, tota la cort del regne de Baganda o l’arquebisbe de Kampala, Cyprian Kizito Lwanga, que va oficiar el casament. A les portes de la catedral, centenars de fidels aclamaven als nuvis i la cort reial que arribava engalanada amb vestits tradicionals. La banda de música de la policia ugandesa acompanyava amb música els convidats i els nuvis de camí a la catedral.

El casament ha estat el primer en 50 anys a celebrar-se pel ritus catòlic ja que, tradicionalment, la família reial de Baganda s’ha declarat protestant. Aquesta vegada però, donada la adopció del catolicisme pel príncep, David Kintu Wassajja, el casament havia ser pel mode catòlic. Acabada la cerimònia, els recent casats i els més de mil convidats van dirigir-se a la recepció organitzada pel Kabaka a Lubiri, el palau reial situat al barri de Mengo.

El regne de Baganda és una de les cinc monarquies d’Uganda que juntament amb els regnes de Bunyoro, Busoga, Ankore i Rwenzuru, tenen un rol clau a la vida quotidiana ugandesa. Uns regnes pre-colonials que van sobreviure al règim colonial britànic. Els reis dels diferents regnes van seguir governant malgrat la indirect-rule del govern britànic que es va veure obligat a negociar amb els reis els afers polítics i socials de la colònia. Situat al centre del país, a la regió de Kampala, a la monarquia Baganda, tot i no tenir cap competència estatal, el Kabaka, Ronald Mutebi II, ostenta des de 1993 el títol simbòlic de rei a Uganda. Mutebi II és el darrer d’una dinastia de 39 reis, un càrrec que, a diferència de les monarquies europees, no és hereditari, sinó que s’escull a través d’un consell o parlament, Lukiiko en luganda.

Aturada la cerca i captura de Joseph Kony

divendres, 26/04/2013

Líder rebel de l'LRA, Joseph Kony. Font: The Guardian

La Unió Africana (UA) ha aturat la cerca i captura del líder rebel del Lord’s Resistance Army (LRA), Joseph Kony a la República Centreafricana (RCA).

El cop d’estat i la proclamació del nou régim del grup rebel Séléka, encapçalat per Michel Djotodia, i la fugida del fins aleshores  president, François Bozize, al Camerun, ha obligat a l’UA a establir negociacions amb el nou govern rebel de l’RCA. La missió ha quedat en standby a la espera dels resultats del diàleg amb Séléka, la UA i els països que participen en la captura del líder rebel. Uns resultats que no seran positius per l’UA, ja que Djotodia i la seva junta de moment no accepten a cap cos militar estranger al país.

Fa poc més d’un any l’UA va encetar la iniciativa contra l’LRA incloent a forces militars de l’organisme fruït de una iniciativa de cooperació regional, després que d’autoritzar-se el mes de novembre del 2011. Uganda,  el Sudan del Sud i la República Democràtica del Congo van desplegar cinc mil soldats per capturar a Kony. És el cas del Simon i Joel, soldats ugandesos que a finals de febrer marxaven dels quarters de Bondo, a la regió ugandesa del West Nile, a “caçar en Kony”. Uns militars entrenats per formadors de l’exèrcit dels Estats Units i amb el suport econòmic de la Unió Europea.

Combatents del grup rebel Séléka. Font: L'Observateur

L’aturada de la missió podria complicar el final de l’LRA que ara s’amaga a la República Centreafricana on continua assetjant a la població civil. La República Centre Africana és tres vegades més gran que Uganda, però amb una població estimada entorn als cinc milions de persones, la majoria de les quals viu en condicions per sota del llindar de pobresa.