A Uganda es mengen insectes. Els saltamartins, pelats, sense ales ni potes i fregits al punt de sal, són tot un luxe entre els ugandesos. Un snack que es menja amb les mans, com si fossin crispetes o patates chips. Les formigues blanques també són una delícia. Als carrers i als mercats de tot el país, com el mercat de Nakasero a Kampala, és fàcil topar-se amb algun venedor de bossetes amb nsenene -saltamartins en swahili- o formigues blanques. Els saltamartins agraden, i encara més si es fregeixen amb ceba, pastanaga, pebrot verd i un polsim de curri i sal. Uns ortòpters que són rics en vitamina A, B2 i C i tenen greix insaturat a diferència de les carns.
Fa uns dies, a una nova publicació de la FAO s’argumentava com la ingesta d’insectes pot acabar amb la inseguretat alimentària al món i gaudir d’una vida saludable gràcies a la quantitat de nutrients que posseeixen. La publicació recull que més de dos bilions de persones mengen regularment alguna de les més de 1.900 espècies d’insectes comestibles com abelles, grills, tèrmits, formigues, saltamartins o mosques. Uns insectes que són fonts de minerals com ferro, magnesi, fòsfor o zinc i que són essencials per enfortir els nostres ossos.
A més de qüestions nutricionals, la FAO assenyala també la necessitat de promocionar la ingesta d’insectes per raons econòmiques i culturals. L’informe afegeix que els insectes també són extremadament eficients en la conversió d’aliment en carn comestible. Els grills, per exemple, necessiten 12 vegades menys aliment que el bestiar boví per produir la mateixa quantitat de proteïna. No obstant, els insectes segueixen sense atraure el paladar de moltes persones, per això l’agència de les Nacions Unides recomana a la indústria alimentària a promocionar-los i als restaurants a oferir noves receptes amb insectes com ingredients.









Un cafè. Sol o amb llet, un tallat, un cappuccino. Amb gel, que la llet sigui de soja, natural, no... la prefereixo freda o millor calenta. Un sucre, amb dues cullerades, millor amb sacarina. Descafeïnat. De màquina o de sobre?. El cafè del matí, el de després de dinar, el de mitja tarda... Hi ha tantes formes de prendre’s un cafè com maneres d’explicar la realitat. M’agrada mirar el món amb una bona tassa de cafè, especialment un continent: Àfrica. Aquest cop, des d'Uganda estaré amb els ulls encuriosits per entendre i explicar el perquè de tot plegat.