Hey Mzungu! How’re you?

Arribar com a nouvinguda a Uganda és tota una odissea excepcional pels sentits. No només per les hores de vol entre Barcelona i l’aeroport ugandés d’Entebbe, siutat a una hora de Kampala, sino també per tot alló que et trobes, veus, escoltes, tastes, toques i olores en arribar a la Perla d’Àfrica, anomenada així per Winston Churchill a principis del segle passat, amb el permís de l’explorador anglès Henry Morton Stanley.

Només aterrar a l’aeroport tot planejant per sobre del majestuós llac Victòria, allò que primer impressiona a la vista és el verd penetrant de la vegetació, barrejat amb el omnipresent pigment tarronjós del terra que s’impregna subtilment a les sabates, a la roba i a la pell. Seguidament l’olor característica de la ciutat, una barreja d’un no se què agredolç al que una s’hi acostuma, unida amb el so continu d’una música africana tan viva que sona des de qualsevol botiga o bar i s’apodera del carrer i dels seus vianants des de trenc d’alba fins ben entrada la nit. Uns vianants majoritàriament jove, l’edat mitjana a Uganda es situa al voltant dels 15 anys, i on els més petits persegueixen encuriosits els “mzungu” -en swahili persones de pell blanca- per saludar-los amb mirada murri.

A més de l’esmentada benvinguda, tots el ugandesos acompanyen la salutació tot mostrant la seva cordialitat amb un “How’re you?” o “Oli otya?” en Luganda, l’idioma local. I es que resulta molt atraient a un suburbi humil com Nansana, situat a 30-40 minuts en el taxi/furgoneta “matatu” del centre de Kampala, l’arribada de sis blancs europeus per treballar amb les diferents comunitats ugandeses en un projecte pilot de la Comissió Europea. Un repte que afrontarem amb l’ajuda de la nostra organització local, Ugandan Pioneers Association,  que promou des de fa 25 anys projectes de desenvolupament en divereses comunitats locals de tot el país.

Passejar pels carrers és una aventura per tot allò que s’hi pot trobar, des de menjars locals to take away com el “Chapati” -una mena de crêpe local molt gustosa-, o una “Samosa” a l’estil ugandés, fins a tot tipus de materials, queviures, roba, sabates -més aviat xancletes-, electrodoméstics de segona mà, restaurants, telefonia, supermercats, perruqueries i ofertes de tot tipus per menys de 3.000 xillings ugandesos, una mica menys de un euro.

Caminant també poden creuar-se cabres, galls, gallines i fins i tot algun camell despistat. Els aparadors dels comerços ocupen part dels carrers, així com els fogons de carbó vegetal on les mestresses cuinen els diferents menjars locals per l’extensa familia que encapçalen i on també venen els excendents de fruita i verdura del dia.

Una oferta comercial i gastronòmica sense horaris aparents donat el caràcter de carrer, viu, hospitalari, amable i obert de la població ugandesa, la qual centra la major part del seu dia a dia a fora de les parets dels seus domicilis.

2 comentaris

  • Irina_GC

    16/01/2013 11:38

    Molt interessant l’escrit! Espero conèixer molt més d’Uganda amb el teu blog!

  • carmenrosariolopez

    18/01/2013 14:02

    Nos han gustado mucho los dos articulos, esperamos mas

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús