D’Arua a Pakwach amb soldats ugandesos

Trobar transport públic per anar a un lloc específic moltes vegades és una aventura a Uganda. Un exemple és el trajecte entre Arua i Pakwach, al nord-oest del país, i encara més si és just durant l’últim cap de setmana abans que les escoles, els instituts i les universitats comencin un nou trimestre. És l’inici de les classes després de les vacances escolars que han durat dos mesos, de desembre a febrer. Resulta un cap de setmana on els estudiants viatgen de nou des dels seus pobles a les nombroses escoles i instituts de règim intern del país i a les universitats de les principals ciutats com Gulu, Mbarara o Kampala.

Centre de la ciutat d'Arua, al costat d'una parada de boda-bodas

La manca de transport públic suposa o bé prendre un taxi, o bé esperar l’amabilitat d’un cotxe, camió, pick-up o furgoneta que s’aturi per portar-te o apropar-te al lloc de destí. D’una manera o altra viatjar pel país en aquests tipus de transports és una aventura en la que es pot conèixer gent força interessant. D’Arua a Pakwach és fàcil trobar-se amb militars, atesa la proximitat amb la frontera de la República Democràtica del Congo, a només uns vint quilòmetres. És el cas d’en Simon i en Joel, dos joves soldats ugandesos que viuen al quarter de Bondo i que ara per ara estan a la República Centre Africana destinats a una missió de pau i, segons en Simon: “Per acabar amb el Lord Revoluntionary Army (LRA)”. L’LRA és un grup rebel del nord del país, dirigit pel controvertit i misteriós Joseph Kony, que durant dues dècades s’ha enfrontat a l’exèrcit ugandès i que ara s’amaga entre la República Centre Africana i el Sudan del Sud. És la primera missió de pau de tots dos, n’estan orgullosos i no tenen por d’estar a primera línia, perquè, per ells, és la seva opció de vida i conclouen tot afirmant que “That’s the army”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús