L’ahir i l’avui d’una ciutat: Gulu

Mapa de les region ètniques ugandeses. Font: Ugandan National Museum

Gulu és una de les principals ciutats del nord d’Uganda, situada all bell mig del territori acholi. Actualment No té res a veure avui  amb la que va ser fa només uns quants anys. Ara es pot passejar pels carrers de la ciutat amb tranquil·litat, sense por. Gulu és coneguda com la ciutat de les ONG’s, però també es recordada com la ciutat dels “night commanters”, dels nens que deambulaven a les nits durant un conflicte oblidat que va durar més de vint anys i que encara no ha acabat, ja que continua fora de les fronteres ugandeses. Avui en dia el grup rebel, el Lord Resistance Army (LRA), encapçalat pel controvertit i misteriós Joseph Kony, s’amaga entre el Sudan del Sud i la República Centreafricana. Durant i després del conflicte, desenes d’ONG’s van establir-se a la ciutat en tasques humanitàries de reconstrucció i de rehabilitació d’una regió i d’una població devastada.

Al vespre, milers de nens caminaven quilòmetres des dels seus pobles per dormir al centre de Gulu, per evitar, d’aquesta manera ser segrestats i convertits en soldats de l’LRA. La ciutat va esdevenir l’únic lloc on l’exèrcit ugandès podia garantir que no correguessin aquest risc. No obstant, més de 25.000 nens van ser segrestats al llarg de les dues dècades de conflicte a la regió.

Els enfrontaments entre l’LRA i l’exèrcit van començar durant els anys vuitanta després de la guerra civil (1981-1986). L’origen del grup rebel està relacionat amb un grup religiós, Holy Spirit Movement (HSM), liderat per una dona acholi, Alice Lakwena. Els acholi són la ètnia majoritària a la regió de Gulu. Lakwena a través de l’HSM acusava al govern de Museveni de donar un tracte desigual i opressor al poble acholi. Els enfrontaments armats i la derrota inicial del HSM davant de l’exèrcit va obligar a Lakwena a exiliar-se i el seu lideratge va ser reemplaçat per Joseph Kony. El nou líder va canviar el nom del grup rebel per anomenar-lo Lord Resistance Army. Al començament, Kony va perdre suport popular, així com també en el sí del grup rebel. Per mantenir el poder i el nombre de soldats, l’LRA va començar segrestar milers de nens dels pobles d’arreu de la regió per convertir-los en nens soldats. Als noranta, la incapacitat de l’exèrcit ugandès de vèncer l’exèrcit de Kony va provocar que el govern, per prevenir i protegir a la població, establís camps de refugiats a la regió del West Nile, al nord-oest del país. Més de dos milions de persones es van veure obligades a deixar les seves llars i es van convertir en desplaçats interns.

Durant la primera dècada del segle XXI es va intentar posar fi, sense èxit, a un dels conflictes més llargs d’Àfrica establint negociacions de pau entre l’LRA i el govern de Museveni. Davant del fracàs de les negociacions, el Nadal del 2008, l’exèrcit ugandès, coordinat amb les forces de la República Democràtica del Congo (RDC), el Sudan i la República Centreafricana van liderar una operació  anomenada Tempesta Lluminosa, amb l’objectiu de derrotar definitivament l’LRA. L’operació va debilitar l’LRA que va fugir del país per amagar-se fins avui entre la RDC, el Sudan del Sud i la República Centreafricana.

Després més de 20 anys de conflicte amb més de cent mil víctimes civils i centenars de milers de nen soldats, actualment Gulu i la població acholi, amb ajuda local, regional i sobretot internacional, miren endavant i treballen per guarir-se les ferides d’una guerra oblidada que encara no ha escrit el punt i final.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús