Dones i política el dia de la dona treballadora

Avui, dia de la dona treballadora, és un dia festiu a Uganda, a diferència de la majoria de països occidentals. Avui dones ugandeses sortiran al carrer i participaran a les nombroses activitats que s’organitzen a ciutats com Kampala, Kasese o Mbale. A tot el món,  és un dia de reivindicacions  pels nostres drets i per avançar amb l’objectiude trencar sostres de vidre econòmics, socials i polítics en una societat encara patriarcal.

Presidente de Libèria, Ellen Johnson-Sirleaf. Font: Govern de Libèria

A l’esfera política, molts països africans treballen per fomentar el paper de les dones als parlaments. La Constitució ugandesa determina la reserva d’un terç d’escons a les dones. A Rwanda, les dones son majoria a l’hemicicle, convertint-se en el país amb més diputades del món. La llista de dones africanes que s’han presentat a unes eleccions és molt superior a les candidates que s’han presentat a Europa, Àsia o Amèrica. Tanmateix, només dues dones han arribat al poder: Ellen Johnson-Sirleaf a Libèria i Joyce Banda a Malawi. La primera fou escollida a les presidencials de 2006, i es va convertir, aíxi, en la primera presidenta africana. La segona, l’abril del 2012, la mort del president, Bingu wa Mutharika, va suposar l’arribada al poder de la que era la vicepresidenta, Joyce Banda. 

Moltes aspirants als governs africans emprenen els seus propis partits o encapçalen coalicions per concórrer als comicis. La majoria dels partits liderats per dones, però, no aconsegueixen els votants necessaris per la victòria electoral.

Una excepció, però, va ser la de la presidenta Ellen Johnson-Sirleaf, que va aconseguir trencar el sostre de vidre polític i vèncer les primeres eleccions després de la segona guerra civil de Libèria (1999 – 2003).

A Uganda, la dona del que fou president, Milton Obote (1981 – 1986), Mama Mirira Kalule Obote, va liderar el partit del seu marit, Uganda People’s Congress (UPC), va presentar-se a les eleccions de l’any 2006, guanyades finalment per Yoweri Museveni. La dona més propera a la presidència ugandesa va ser Speciosa Kazibwe, vicepresidenta del govern de Museveni entre 1994 i 2003. Als països islàmics, l’única dona amb càrrec polític influent és la primera ministra somali, Fowsiyo Yusuf Hadi Adan, que compagina alhora el càrrec amb el de ministra d’exteriors.

Martha Karua, candiata a les eleccions presidencials de Kenya. Font: Phoebe Okall

A Kenya, encara immersos en el recompte de vots, Martha Karua és l’única dona entre els vuit candidats a la presidència del país. Al llarg de la campanya, la visibilitat de Karua als mitjans ha estat molt inferior a la dels seus contrincants. Davant la manca d’espai als mitjans tradicionals, Karua ha realitzat una excel·lent i pionera campanya a les xarxes socials. Una campanya anomenada Sinama Na Mama Na Mia, que ha sigut la més popular de la campanya electoral a xarxes com Facebook o Twitter, on va arribar a ser trending topic amb el hashtag #AskMarthaThurs. Les interaccions de Karua a la xarxa van aconseguir el suport de molts kenyans dins i fora del país.

Un camí, el polític, on encara queda molt per fer i molts murs i sostres de vidre per enderrocar. Un treball que dones de l’esfera pública i sobretot dones anònimes estan dibuixant cada dia. Felicitats a totes elles. Endavant.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús