Uhuru Muigai Kenyatta, nou president de Kenya

Uhuru Kenyatta. Font: Will Boase, The Daily Nation

Uhuru Muigai Kenyatta, de 51 anys i fill del primer president del país, Jomo Kenyatta, s’ha convertit en el quart president del país des de la seva independència el 1963. El tàndem entre el nou president i William Ruto, duet batejat per ells mateixos com “UhuRuto”, governarà els propers cinc anys després d’obtenir una victòria molt ajustada respecte Raila Odinga, de la Coalició per les Reformes i la Democràcia (CORD). Amb el 50’3% dels vots, Kenyatta no necessitarà una segona volta per ser president. Quatre mil vots li han permès eludir una segona volta contra Odinga, que ha obtingut un 43’8% dels vots. A l’Àfrica Subsahariana, des de les eleccions de després de l’Apartheid de Sud Àfrica del 1994 , mai hi havia hagut tanta expectació per uns comicis presidencials al continent.

L’“UhuRuto” és una parella de ball sorprenen, ja que van ser contrincants a les eleccions del 2007. Llavors ningú preveia una possible coalició entre ells, sobretot després dels violents enfrontaments post-electorals que van causar més de 1.300 morts i 650.000 desplaçats. En aquell moment, Kenyatta va donar suport a la victòria del president, Mwai Kibaki, Ruto es va postular en favor del candidat Raila Odinga, del principal partit de l’oposició, Moviment Democràtic Taronja. Odinga va titllar els comicis de fraudulents. Els seguidors d’uns i dels altres es van enfrontar als carrersi van protagonitzar revoltes violentes de lamentables conseqüències (per un diari jo no diria ‘lamentables’). A la zona més occidental del país, a la vall del Rift, la comunitat kikuiu, ètnia majoritària a Kenya, que donava suport a Kenyatta va dur a terme els més greus atacs contra els seguidors de Ruto, de ètnia kalenjin, que donaven suport a Odinga. El febrer del 2008 , l’exsecretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, va liderar les negociacions de pau entre ambdós fronts, Kibaki i Odinga que van conduir al cessament de la violència. La solució: un govern de coalició entre els dos líders. Kibaki seria investit president i Odinga primer ministre, un càrrec que va acceptar a contracor. Aquells comicis van arrencar la cara amable d’un país que fins llavors era un exemple de pau i estabilitat a la regió oriental d’Àfrica.

Simpatitzants de Kenyatta als carrers de Nairobi. Font: Simon Maina

En aquesta ocasió, Kenyatta i Ruto s’han presentat junts amb una plataforma que busca la reconciliació ètnica i el desenvolupament econòmic, anomenada Jubilee Coalition, amb l’objectiu d’evitar els fets violents que es van desencadenar el desembre del 2007. L’octubre de l’any passat, l’”UhuRuto” es va presentar oficialment unint les forces dels seus partits: l’Aliança Nacional de Kenyatta i el Partit Republicà de Ruto. Tanmateix, hi ha qui afirma que és simplement una imatge pacifista dels candidats per la Cort Penal Internacional (CPI), que els acusa de ser els principals instigadors dels crims contra la humanitat de fa cinc anys. No obstant, malgrat els càrrecs que se li imputen , Kenyatta ha sabut mantenir una alta popularitat, sobretot gràcies a l’alta participació als comicis de kikuius i kalenjins. Seran els primers governants del món escollits democràticament amb una acusació pendent del CPI.

El nou president prendrà possessió el proper 26 de març, però també caldrà esperar la resolució del Tribunal Suprem kenyà sobre el recurs presentat per Odinga per impugnar les eleccions davant dels errors del recompte i dels milers de vots, més de cent mil, declarats invàlids. El tribunal ha de donar resposta al llarg de les properes dues setmanes. Kenyatta és membre duna família adinerada, propietària de nombrosos hotels, restaurants i, a més, és la major terratinent del país amb més de 200.000 hectàrees de terra. Un dret, el de l’accés a la terra, que ha estat un dels temes clau al llarg de la campanya electoral juntament amb el de l’etnicitat.

El futur immediat de Kenya obre múltiples preguntes que es contestaran els propers mesos. Hi ha una qüestió clau: com governarà un president acusat de crims de lesa humanitat i que s’haurà de presentar a la Haia a un judici que el CPI programava pel proper mes d’abril?

Les temors creixen entorn a la cooperació i compareixença de Kenyatta i Ruto al tribunal per enfrontar-se a un càrrecs que ambdós han negat en moltes ocasions. Un judici amb unes repercussions que posaran en qüestió el futur de Kenya. Caldrà esperar també el posicionament de la comunitat internacional, dels donants, de les Nacions Unides i de la Unió Africana entorn a les decisions del CPI, així com també dels presumptes instigadors de crims contra la humanitat, futurs governants de Kenya.

1 comentari

  • Xavi Anguera i Cristià

    12/03/2013 17:02

    Dos dels grans problemes polítics de Kenya són les tensions ètniques i la corrupció. Uhuru Kenyatta és més del mateix; representa la preeminència de la majoria kikuiu pel damunt de la resta d’ètnies del país. Raila Odinga no és precisament un bon polític, però era una esperança de canvi. Molta gent està farta de que el president de Kenya escombri la major part dels recursos cap a la seva ètnia, i de que el funcionariat i els principals llocs de poder s’estiguin ocupant principalment amb personal kikuiu. Ara ja veurem com continua la cosa, però això no fa bona pinta: el nou president és un dels responsables (presumptament) dels episodis de violència de fa 5 anys (a aquesta gent no se l’aparta fàcilment del poder); i ara tot sembla indicar que hi ha hagut frau electoral (o com a mínim massa irregularitats). Probablement aquest pacífic país acceptarà amb resignació aquest statu quo, suportant aquesta casta de polítics corruptes a canvi d’una pau amb regust d’injustícia. Quina llàstima.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús