Els BRICS, la Xina i Museveni

Els presidents dels països dels BRICS. Font: Saurabh Das - AP

La setmana passada es van reunir els BRICS -Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-Àfrica-  a Durban, Sud-Àfrica.

De visita, a la 5a cimera dels BRICS va acudir també el president ugandès, Yoweri Museveni, que va ser convidat pel president sud-africà, Jacob Zuma, juntament amb uns altres catorze líders africans. Museveni va assistir com a representant de la Comunitat de l’Àfrica Oriental (EAC) i de la Conferència dels Grans Llacs. El president va aprofitar la ben-entesa per reunir-se amb el president xinès, Xi Jinping.

La relació d’Uganda amb la Xina es remunta a les èpoques colonials. Una “amistat” que s’ha incrementat als llarg dels 50 anys de la independència del país. Les relacions bilaterals d’ambdós països ha estat segons va declararà Jinping, “una cooperació econòmica pràctica” en termes de telecomunicacions, petroli i gas, energia, comerç i turisme. Les exportacions ugandeses a la Xina s’han incrementat gràcies a un marc lliure d’impostos aranzelaris, així com també, ha augmentat la importació de productes xinesos a Uganda. Uns productes xinesos a baix cost i uns articles de primera necessitat que competeixen amb els productes i els bens manufacturats locals que han provocat, més d’una vegada, un malestar entre les associacions comercials ugandeses que no poden fer front els preus baixos dels articles xinesos.

La Xina s’ha posicionat i en els sectors estratègics d’Uganda com l’hidroelèctric i l’energètic i s’ha convertit en la primera sòcia comercial del país pel davant del Regne Unit. I es que la Xina s’ha guanyat amb escreix la simpatia del govern de Museveni concedint facilitats en l’intercanvi comercial i enviant ajuda pel desenvolupament sense condicionants.

El president ugandès Museveni amb el líder xinès Xi Jinping. Font: Govern de la República Popular de Xina

Els BRICS son una aliança de les principals potències (ja) emergents del món que treballen entorn al desenvolupament, la integració i la industrialització dels països del Sud. El debat de la cimera pretenia impulsar un desenvolupament, una integració i un partenariat Sud-Sud alternatiu a l’Àfrica. Una reunió de dos dies on es va parlar de la necessària reforma del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i dels qüestionats principis de la ronda de Doha de la Organització Mundial del Comerç. Tanmateix, una de les temàtiques més debatudes fou la futura creació d’un secretariat permanent dels BRICS i d’un banc pel desenvolupament en contraposició al Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional, unes institucions dominades pels països occidentals. Aquest nou banc serviria per finançar els projectes infraestructurals dels BRICS als països en desenvolupament. No obstant, aquesta idea, és l’inici d’un projecte embrionari  a llarg termini dels BRICS per guanyar pes, influència i veu pròpia a la esfera mundial. A la cimera el que es va acordar va ser el capital inicial a aportar pels BRICS, 50 bilions de dòlars en la creació de la futura institució.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús