Parèntesi

Parèntesi. Ja fa uns dies que vaig tornar cap a Barcelona. Ja fa uns dies que els mzungus són majoria i de ugandesos o mugandes del regne de Buganda, el de la regió de Kampala, n’hi ha ben pocs. S’ha acabat l’olor a matoke, la llum tan especial i el color taronjós del terra argilós ha desaparegut. Als carrers ja no surt disparada la música ugandesa que t’anima de bon matí, ni els nens que corren i criden “mzungu, mzungu” per acompanyar-nos carrer amunt agafant amb força les nostres mans.

Els “oli otya” (com estàs?) o “wazuze otya” (com has passat la nit?) compartits amb la gent de Nansana, o Nansanarians, s’han transformat en molts “holes”. Les mirades encuriosides han passat a confondre’s entre la multitud que espera el tren o l’autobús en comptes del matatu o del boda-boda. Caminant no es troben “chapatis” o “rolex” a peu de carrer per matar la gana.

Carrer de Nansana

Uganda t’atrapa i, tot i tornar, una part de tu canvia i una altra es queda allà. Per això, les mirades d’aquest blog a Uganda i a la regió dels Grans Llacs no s’atura aquí, seguiré mirant encuriosida tot allò que succeeix allà i que espero que continuï despertant l’interès a “Vivint Kampala”.

Per tot això i més: Webaale nyo, Uganda!

1 comentari

  • Irina

    20/06/2013 12:27

    Me n’alegro que continuïs escrivint! Aquí estarem per llegir-te!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús