Adéu, Sam

Si fa ben bé deu mesos que l’aventura a Uganda començava, ara després de tres mesos per terres catalanes una nova experiència torna a començar a Kampala, en aquesta ocasió treballant a l’Organització Internacional per les Migracions (OIM).

A la primera entrada d’aquest blog, s’explicava com canvien, respecte a casa nostra, les olors, els paisatges, la gent i sobretot els més petits amb els seus somriures que acompanyen el “bye mzungu!” – adéu persona blanca!-. Per moltes vegades que torni a Uganda, no deixa de sorprendre’m la vitalitat que es respira a peu de carrer. S’enganxa. Fa uns mesos arribava el mateix cap de setmana que els “Cranes”, el nom popular de la selecció nacional de futbol, guanyava a Kenya a la final de la Copa de l’Àfrica Oriental, CECAFA. La gent  ho celebrava amb cerveses locals, les més conegudes són la Nile, la Club o la Bell, o fent uns glops de Waragi, la ginebra ugandesa.

Un projecte dels projectes més estimats d'en Sam: el Basajjansolo Memorial Training Center

Aquest cop però, els primers dies han sigut ben diferents. Aquest cap de setmana, se n’anava abans d’hora l’ uncle Sam Waddimba, una persona anònima que ha donat la seva vida, el seu esforç i el seu amor perquè  joves ugandesos dels suburbis de Kampala, de llocs remots com Terego o Arua, tinguessin l’oportunitat de créixer, conèixer, conviure i construir ponts amb el jovent de diferents parts del país amb els valors del voluntariat. Massa aviat deia adéu una persona amb idees, projectes com el de l’escola, Basajjamsolo Memorial Training Center, de Luwero, el seu poble de naixement, i plans futurs amb la seva amplia família, els amics i els voluntaris. Era l’oncle de tots, el tiet amb qui tothom volia compartir una bona estona.

De la seva mà i del treball de la ONG Ugandan Pioneers Association (UPA), es donava la possibilitat a joves d’arreu del món de conèixer el país durant unes setmanes, mesos o un any, les seves arrels, tradicions i llengües treballant en projectes comunitaris d’educació, sanejament, salut o construcció. Al projecte que vam desenvolupar amb UPA en Sam era el nostre cap, el nostre conseller i el nostre mestre en la coneixença de la manera de viure i de treballar a Uganda. La seva memòria i la feina feta segur que continuarà amb voluntaris i treballadors amb empenta i força com la Claire, la Sarah o en Ben que han crescut amb UPA i  l’uncle Sam.

Webaale nyo Sam.

*Gràcies per tot, Sam.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús