Un santuari únic a l’Àfrica

Ho tinc a tocar de casa, a deu minuts a peu, així que aprofito que fa bon temps, estem de plena època de pluja a Kampala, per anar a visitar el temple Bahà’í de la capital.


A Uganda hi ha mil i un santuaris, esglésies i locals d’oració de diverses religions. Predomina el cristianisme protestant, però també és notable la presència de mesquites, temples hindús, esglésies catòliques, evangelistes, baptistes, de testimonis de Jehovà, i un llarg etcètera.
Aquest temple Bahà’í és l’únic que es troba a l’Àfrica. Està situat a dalt d’un turó, el Kikaaya Hill, al nord de Kampala. La fe Bahà’í és una de les religions globals més recents. El seu fundador va ser un noble persa, en Bahà’u’llàh (1817-1892). La creença es basa en el principi que la humanitat és una única ètnia i que ha arribat el moment de la seva unificació en una societat global. Una religió globalitzada que segueixen més de set milions de persones i conformen, així, una comunitat on estan representades una gran diversitat d’ètnies i cultures.

La passejada és del tot recomanable, també són meravelloses les vistes que es poden obtenir des del cim. En arribar, en Felicité dóna la benvinguda a tots els visitants. És un congolès Bahà’í que controla les entrades i sortides al recinte. Amb un somriure intenta esbrinar la meva procedència, finalment encerta amb una mica d’ajuda. En Felicité m’indica el camí per arribar a dalt del turó tot creuant l’extens jardí de 200.000 metres quadrats. En arribar al temple, un plafó informatiu explica els orígens i els dogmes d’aquesta fe. Entre d’altres coses, s’hi pot llegir que un dels objectius de la seva fe és la d’assegurar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones o el reconeixement de la religió a través de la raó i el coneixement científic. Sorprèn el caràcter inclusiu de la creença Bahà’í.

En entrar al santuari de planta circular de cent metres de diàmetre i gairebé 40 metres d’alt, és curiós trobar-se textos religiosos de procedència diversa: la Bíblia al costat del Corà, textos budistes o zoratristes. L’edifici va ser dissenyat per l’arquitecte nord-americà, Charles Mason Remey, i va ser inaugurat el 1961. En Thomas, un Bahà’í ugandès, m’explica la singularitat d’aquesta creença: “Aquí tothom és benvingut, tothom pot llegir i resar en la creença que vulgui” i afegeix: “Els Bahà’í s’alimenten de la diversitat de la humanitat”.

A més dels centres comunitaris Bahà’í que es troben arreu, al món només hi ha set temples més com el de Kampala: a Illinois, Sidney, Frankfurt, Panamà, Delhi, Santiago de Xile i a Tiapapata, a l’illa de Samoa.

 

1 comentari

  • Irina

    17/10/2013 13:23

    Tens fotografies del temple?

    I seria possible que gravessis alguns vídeos de carrers d’Uganda, de diferents llocs, mercats, gent i els pengessis? Així ens faríem una idea de com és!

    Gràcies!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús