El retorn a casa de nens víctimes del tràfic de persones a Karamoja

EL retorn a casa d' un nen, víctima del tràfic de persones. Anna Tapia

“El meu fill va desaparèixer el mes de juny de l’any passat durant l’època de sembra. Quan vaig tornar a casa ja no hi era” explica la Maria, una mare d’un nen víctima del tràfic de persones que fa uns dies ha pogut tornar a la seva “manyata”, el nom que reben els petits poblets a Karamoja, la regió més remota i empobrida situada al nord-est d’Uganda, i on, de nou, el menor ha pogut abraçar a la seva família.

Des de fa anys, traficants de persones ugandesos es beneficien de nens karamajongs explotant-los als centres de les grans ciutats del país com Kampala, Mbarara o Entebbe. Mitjançant el segrest dels nens, l’engany a les famílies a les quals es promet una vida millor  per als seus fills o la compra dels  mateixos infants, els traficants s’enduen infants als nuclis urbans i els obliguen a pidolar als carrers del centre. Al voltant de 12 hores de trajecte separen Karamoja de Kampala, un trajecte llarg per camins i carreteres pràcticament sense asfaltar que en èpoques de pluja, com l’actual, esdevé tota una aventura i alhora, un perill.

“La meva tieta em va dir: ´No hi ha diners, així que has d’anar a Kampala a buscar-ne al carrer’. A Kampala els nens més grans em pegaven, m’intimidaven i m’arrabassaven els diners fins que les autoritats em van dur al centre de rehabilitació”, explica un nen de nou anys víctima del tràfic de persones.

Des de l’any 2011, l’Organització Internacional per les Migracions (OIM) treballa conjuntament amb el Ministeri d’Afers Interns i el de Gènere, Treball i Desenvolupament Social per combatre el tràfic de persones. L’assistència de retorn i la reintegració de nens víctimes del tràfic de persones és un dels objectius principals de l’OIM. Gràcies a aquest projecte 179 infants víctimes del tràfic de persones han deixat de mendicar als carrers.

El procés comença amb la identificació per part de la policia i dels agents socials de nens i nenes víctimes del crim. Després són transferits a centres nacionals de recepció de menors i a posteriors centres de trànsit i reinserció dels menors cap a les seves llars. Comença, així, el protocol de rehabilitació de les víctimes acordat entre el govern ugandès i l’OIM. Als centres, els nens i nenesreben assistència mèdica i un programa nutricional per combatre els símptomes de desnutrició, així com també reprenen la seva escolarització aturada pels anys d’explotació laboral al carrer. En arribar a Karamoja, els infants s’allotgen unes setmanes a un centre d’integració comunitari.  La Piera és una coordinadora del centre i comenta: “Quan arriben a Moroto, els fem un altre control mèdic, i a més d’educació i una bona nutrició, reben assistència psicosocial on comparteixen les seves experiències, que són molt interessants perquè mai són les mateixes”.

“Des de que col·laborem amb l’OIM aquesta és la segona vegada que es retornen nens. Abans però hi ha tot un treball de rehabilitació dels nens” explica el Martin, el coordinador d’un centre de rehabilitació que allotja nens traficats, i subratlla: “Ara ja es comença a notar als carrers de Kampala que el nombre de nens que mendiquen al carrer ha disminuït”. Pel Martin l’assessorament I la rehabilitació dels nens és vital: “Han patit i vist coses terribles als carrers”. Al mateix temps, com a mesura de prevenció d’aquest crim, a Karamoja s’ofereix suport a les famílies i a les comunitats per millorar la seva subsistència mitjançant l’agricultura sostenible. Un treballador social de l’OIM a Moroto, Karamoja, exposa: “En brindar suport per a la subsistència,  estem intentant assegurar que les famílies tinguin els recursos necessaris per a mantenir econòmicament els seus fills. D’aquesta manera,  treballem per evitar que els nens tornin a ser víctimes del tràfic de persones”.

El retorn a casa. Anna Tapia

A nivell mundial, l’UNICEF calcula que al voltant d’un milió de nens i nenes són víctimes d’aquest crim cada any. Uganda és un país d’origen i de destí de tràfic de persones. El Global Slavery Index de 2013 calcula que Uganda té juntament amb Tanzània la prevalença més elevada d’esclavitud moderna de l’Àfrica Oriental amb més de 329.000 persones explotades. A Uganda el tràfic de persones succeeix tant de manera interna, del camp a la ciutat, com externa, amb l’enviament de les víctimes a altres països per ser explotades laboralment o sexualment.

“Segons els nostres informes, cada mes rebem una vintena de demandes de víctimes del tràfic de persones ugandeses explotades a altres països, si ho multipliquem, obtenim que assistim al voltant 250 ugandesos cada any”, informa el coordinador del govern ugandès contra el tràfic de persones, Moses Binoga i comenta afegeix: “Les persones més vulnerables són principalment nens explotats laboralment i dones entre 20 i 35 anys que són explotades sexualment”. Els països de destí d’aquest crim són, majoritàriament,: Malàisia, Oman, Kuwait, Tailàndia o la Xina. Les principals causes del tràfic de persones a Uganda es troben en la manca d’oportunitats de treball, en la globalització de la pobresai en la falta d’informació sobre aquest crim al país.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús