Uganda militaritza la seva democràcia

L’arribada de la cursa electoral de les eleccions presidencials de 2016 a Uganda ha obert des de fa uns mesos un ambient tens i amb brots de inestabilitat política dins i fora del govern del president, Yoweri Museveni.

Més enllà de desvetllar qui seran els candidats a presidir el govern els propers cinc anys, les darreres aprovacions de controvertides lleis com la d’ordre públic, la de criminalització de LGTB+ i la llei contra la pornografia mostren pinzellades de com Museveni pren posicions a l’hora de convertir Uganda en un estat cada cop més autoritari i militaritzat que viola ja un important número de drets humans, civils, socials i polítics.

Els principals donants del país, el Banc Mundial o la UE han condemnat els passos enrere que dóna el govern al prendre i limitar les llibertats del seu poble. La més que probable candidatura del president a les seves enèsimes eleccions a dissuadit les disputes internes en busca d’un successor. Uganda ha experimentat insurgències i guerres civils al llarg dels seus 51 anys d’independència. Mai hi ha hagut una transició de poder d’un president a un altre, de forma pacífica i tranquil·la. El poder ha estat traspassat per mitjà de cops d’estat o de llargues guerres civils.

A principis de 2013, en una intervenció al Parlament, el ministre de Defensa Crispus Kiyonga va advertir als diputats que l’exèrcit, l’Uganda Peoples’ Defence Force (UPDF) “intervendria” contra aquells que no es “comportessin mostrant serietat”. Unes amenaces per part de les autoritats que alimenten un discurs que vira cap a la creixent militarització del govern i de manera permanent de la vida política ugandesa. Al maig passat, es va filtrar que un General de l’UPDF, David Sejusa, havia enviat una carta al director general de Seguretat Interna d’un possible complot per assassinar un número de polítics i militars per aplanar el camí, com a successor del president Museveni, al seu fill, el brigadier Muhoozi Kainerugaba.

Sejusa que alhora era el coordinador dels serveis d’intel·ligència i un conseller de confiança de Museveni, era un històric del partit del president, el Moviment de Resistència Nacional (NRM), avui exiliat a Londres. La filtració al diari Daily Monitor va provocar el tancament del mitjà, de les ràdios KFM i Dembe FM, i també el diari sensacionalista del mateix grup, The Red Pepper. Els quatre mitjans van romandre tancats per la policia durant onze dies. El setge als mitjans va tenir un important efecte econòmic i en la llibertat d’expressió dels mitjans. L’eslògan del Daily Monitor promet als seus lectors “la veritat cada dia” (Truth Everyday), però després del tancament policial aquest eslògan s’ha vist amenaçat així com la seva independència. En aquest sentit, Al Jazeera definia el diari com un mitjà obligat a ser “semi-independent”.

Dos mesos després de la filtració de la carta de Sesuja, Museveni nomenava al General Aronda Nyakairima com a nou ministre d’Interior. El nou nomenament va provocar un debat controvertit entorn de la constitucionalitat del fet que un oficial de l’UPDF exercís un càrrec ministerial. Nyakairima en la seva primera intervenció pública com a ministre no va perdre l’ocasió per avisar als mitjans de comunicació a l’oposició, a les activistes i a la societat civil de “complir les seves obligacions o enfrontar-se a les conseqüències de les seves accions”. Cap de les 375 parlamentàries va donar masses voltes a la temàtica i la gran majoria va obeir i justificar els desitjos del president sense qüestionar el requisit de l’Article 208 (2) de la Constitució on s’insta a l’UPDF a: “ser imparcial, independent i a estar subordinat a l’autoritat civil”. La pèrdua d’independència del poder legislatiu s’està estenent al poder judicial del qual hi ha cada vegada més indicis del fet que mira cap a una altra banda davant de les extralimitacions del poder executiu i de la usurpació militar de l’autoritat civil. Els esforços de Museveni del control dels tres poders està aconseguint que el poder judicial es converteixi en una branca de l’executiu en el marc d’una campanya més amplia per militaritzar la política ugandesa.

Una militarització i un auge del patriotisme i del panafricanisme en el sí del govern per combatre els opositors a la dictatocràcia de Museveni dins i fora de les fronteres d’Uganda. El govern pretén fer-se fort i talla de soca-rel els drets i llibertats d’un poble mentre l’intenta convèncer tapant-li la boca que el camí triat al llarg dels 28 anys de presidència militant i autoritari és el camí correcte.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús