El promotor de les lleis anti-LGTB+ a Uganda, nou president de l’Assemblea General de l’ONU

L’elecció d’un homòfob i corrupte fa trontollar, de nou, la legitimitat de les Nacions Unides

606984Sam_Kutesa

El fins ara ministre d’Afers Exteriors d’Uganda, Sam Kutesa, va ser escollit com a president de l’Assamblea General de les Nacions Unides (ONU) per aclamació sense cap vot en contra l’onze de juny al quarter general de l’ONU a Nova York. Després de ser nominat pel grup de nacions africanes, Kutesa és el successor John W. Ashe, ambaixador de les illes caribenyes d’Antigua i Barbuda. Kutesa va prendre possessió del càrrec el passat 14 de setembre. A l’Assemblea General hi estan representats 193 països i la presidència va rotant cada any d’una regió del món a una altra. Aquest any ha estat el torn del continent africà. D’Uganda.

La presidència de la 69a Assemblea General de Nacions Unides té un caràcter protocol·lari. Malgrat que tindrà un poder d’influència limitat, durant un any Kutesa presidirà totes les sessions i altres esdeveniments de l’ONU i tindrà una tribuna a través de la qual expressar-se al món. Com a nou president de l’Assemblea General, ha promès que es dedicarà “en cos i ànima” per a acomplir els objectius d’eradicació de la pobresa al llarg del 2015 i a formular els nous objectius a complir el 2030 –els Objectius de Desenvolupament Sostenible (OSDs) que substituiran a partir del 2015 els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODMs)-. Els nous objectius estaran enfocats en el canvi climàtic, promoció de la igualtat de gènere i en l’apoderament de les dones.

L’elecció d’un homòfob i corrupte

En paraules de l’editor del diari digital amb seu a Nova York, Black Star News, l’ugandès Milton Allimadi, Kutesa “representa l’antítesi d’allò que les Nacions Unides haurien de personificar globalment: pau, seguretat i drets humans per a tothom”. I es que l’elecció de Kutesa ha estat controvertida i eclipsada per la draconiana legislació ugandesa de “caçar, marginar i empresonar les persones homosexuals”. L’elecció s’ha posat en dubte malgrat els discursos en favor dels drets LGTB+ del secretari general, Ban Ki-moon i del Consell de Drets Humans de Nacions Unides.

Més de tretze mil persones van signar una petició en línia promoguda des de la plataforma online Change.org on s’instava als Estats membres de l’ONU i al Secretari d’Estat estatunidenc, John Kerry a bloquejar l’elecció de Kutesa. Diversos senadors dels EUA van manifestar-se públicament en contra de l’elecció. Activistes LGTB+ i de drets humans van afirmar que el fins ara ministre d’Afers Exteriors va tenir un paper important en la promulgació de l’estricta llei antihomosexual aprovada el passat mes de febrer i que inclou sentències de cadena perpètua per les persones condemnades per haver practicat sexe amb persones del seu mateix sexe.

Kutesa, com a ministre d’Afers Exteriors, va ser l’encarregat de defensar la llei davant de l’allau de crítiques i condemnes internacionals i va afirmar: “La majoria d’africans abominen aquestes pràctiques i no les hem d’acceptar, promocionar ni exhibir perquè crec que és dolent pel jovent i, a més, és una ofensa per la nostra cultura”. En resposta a les fortes crítiques que la llei ha rebut per part de la comunitat internacional, Kutesa va declarar-se com a “no homòfob” tot i que el seu rol i les seves declaracions provocatives entorn de la promulgació de la llei deixen un espai mínim a qualsevol malentès. Els seus partidaris, per altra banda, han afirmat en repetides ocasions que Kutesa té tots els requisits pel càrrec gràcies a la seva llarga carrera diplomàtica i com a advocat.

En els parlaments de benvinguda al nou president, només el Regne Unit, com a representant dels països de l’Europa occidental i altres grups, va mencionar la controvèrsia en l’elecció de Kutesa. L’ambaixador anglès Mark Lyall Grant va subratllar que l’agenda de l’Assemblea General haurà “d’avançar en la protecció, promoció i realització dels drets humans, sense discriminació ni distinció de qualsevol tipus”.

No només la seva posició respecte a la llei anti-LGTB+ ha despertat crítiques, la corrupció endèmica al país també ha tingut una gran repercussió. Cissy Kagaba, membre de la Coalició d’Anti-corrupció d’Uganda, va afirmar al diari The Daily Monitor: “la promoció de Kutesa a una posició prominent a l’ONU envia un missatge erroni a la societat. Aquest missatge diu que aquell que ha estat relacionat amb casos de corrupció pot seguir representant el seu país i això fa que la lluita contra aquestes pràctiques corruptes sigui molt més difícil”.

El perfil de Kutesa

Sam Kahamba Kutesa, de 65 anys, és advocat, empresari, propietari de nombrosos immobles de luxe, parlamentari, exministre de Finances i fins ara ministre d’Afers Exteriors (2005-2014). Gràcies als seus lligams i al beneplàcit del president Yoweri Museveni, la seva filla està casada amb un dels fills del president, Kutesa va entrar a la cursa per ser proclamat com a nou president de la 69a Assemblea General de l’ONU. A l’inici de la seva carrera política va ser cessat el 1999 com a ministre d’Estat d’Inversió al ser acusat de prevaricació en el sí de la seva oficina. Des de 1999 ha estat implicat en dos escàndols de corrupció. El 2007 va estar implicat en la desaparició de 150 milions de dòlars de diners públics.

El 2009, el seu nom apareixia en un document confidencial revelat per Wikileaks com un dels tres ministres del president Museveni responsables de corrupteles als seus ministeris. Dos anys després va ser apartat com a ministre després que ell i dos membres més del seu gabinet van ser acusats d’acceptar suborns de la companyia petroliera irlandesa Tullow Oil. Va tornar al càrrec el 2012 una vegada que la investigació va ser anul·lada per ordre judicial. No obstant això, Kutesa sempre ha clamat la seva innocència basant-se en el fet que mai ha estat finalment processat per corrupció.

Sobre el seu paper com a ministre d’Afers Exteriors, Okello Oryem, la mà dreta de Kutesa al ministeri, va afirmar a l’agència de notíciesAl Jazeera: “no s’han d’oblidar els èxits de Kutesa dins de la volàtil regió dels Grans Llacs i la seva tasca en la pacificació del conflicte a Somàlia”. L’exèrcit ugandès, recolzat per Occident, és al capdavant de la missió que la Unió Africana duu a terme per ajudar el govern somali en la lluita contra el grup gihadista Al-Shaabab.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús