La crisi de Burundi centra la cimera de la Unió Africana

Els intents del president Nkurunziza de presentar-se a un tercer mandat generen conflictes que preocupen arreu de la regió.

La vint-i-cinquena cimera de caps d’Estat de la Unió Africana (UA), que s’ha celebrat a la ciutat sud-africana de Johannesburg el 14 i el 15 de juny, ha tingut un gran absent: el president burundès Pierre Nkurunziza. No obstant això, la crisi que viu el país, el cop d’estat fallit i la proximitat de les eleccions han estat els principals temes tractats a la reunió.

Pierre Nkurunziza / Reuters

Pierre Nkurunziza / Reuters

Aquesta vegada, Nkurunziza ha preferit no sortir del país després que, el 13 de maig passat, va haver de fer front a un cop d’estat mentre assistia a una reunió de la Comissió de l’Àfrica de l’Est (EAC) a Tanzània. L’absència del president, però, no ha impedit que s’analitzés aquesta crisi política. Actualment, les relacions i el diàleg entre el partit del president –les Forces de la Defensa de la Democràcia (FDD)– i els grups opositors estan en un punt mort. El país, a més, està submergit en una pobresa extrema endèmica –és el país amb el segon PIB per càpita més baix del món– i s’eleven els nivells d’atur i les tensions ètniques entre les comunitats hutu i tutsi i polítiques entre partidaris del presidents i grups opositors, que poden desencadenar en una guerra civil.

Per evitar que la situació arribi a estar fora de control, la UA ha reclamat la represa del diàleg entre el govern i l’oposició per permetre la celebració d’unes eleccions “lliures, creïbles i transparents”. La UA ha avisat el govern burundès que qualsevol ús indegut de la força seria “sancionat per la comunitat internacional”. Les eleccions legislatives i presidencials estan anunciades pel 29 de juny i el 15 de juliol respectivament i no estan exemptes de polèmica. Nkurunziza ha governat Burundi des de les primeres eleccions que es van celebrar després de la guerra. El seu intent de reelecció pot incomplir la limitació a dos mandats que marquen la constitució burundesa i els acords de pau d’Arusha. El president al·lega que el seu primer mandat va ser per nomenament del Parlament i no a través de sufragi universal. L’embolic i la tensió creixen a tota velocitat pel país. De moment, ni l’avís de la imposició de sancions ni la mediació de la UA no ha causat cap canvi en els plans de Nkurunziza.

Un cop d’estat fallit per l’excap d’intel·ligència 

Mentre Nkurunziza estava participant en una cimera regional amb altres caps d’Estat de l’EAC, el general major Godefroid Niyombare va anunciar la despossessió del càrrec del president i la dissolució del seu govern. A la capital del país, Bujumbura, es van produir enfrontaments: es repetien els trets, els crits i les explosions mentre més de 100.000 persones sortien del país cap a Tanzània deixant enrere desenes de morts. Hores més tard, Nkurunziza anunciava que la situació estava controlada i l’ordre constitucional salvaguardat. L’exèrcit va detenir disset presumptes colpistes i Niyombare –antic cap dels serveis d’intel·ligència– encara es troba en parador desconegut. El líder colpista va ser destituït després que, el mes de febrer passat, es va fer públic un document on afirmava que l’actual mandatari no s’hauria de presentar a un tercer mandat.

Niyombare és una personalitat respectada pels alts càrrecs de l’exèrcit i molt coneguda a Burundi. Va combatre juntament amb Nkurunziza durant la guerra civil (1993-2006), que va causar la mort de més de 200.000 persones. Quinze dies abans de l’alçament fallit, la tensió ja es notava al carrer. Les manifestants contràries a la candidatura del president s’enfrontaven amb la policia i els grup partidaris de Nkurunziza a la capital: “Si vols governar eternament, vés a governar a Uganda”, cridava la gent que es manifestava.

El principal partit de l’oposició, l’Aliança de Demòcrates pel Canvi (ADC) ha acusat el partit del president, l’FDD, d’estar armant les seccions juvenils del partit, popularment anomenades imbonerakure. Diverses observadores internacionals han denunciat que donar armes a aquest grup és una amenaça directa per la celebració d’unes eleccions lliures al país. Per la seva banda, l’FDD ha acusat l’ADC d’intentar desacreditar el partit de Nkurunziza.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús