Entrades amb l'etiqueta ‘CPI’

Posposat el judici a William Ruto per crims contra la humanitat

dimarts , 7/05/2013

De moment, el nou vicepresident kenyà del govern de Uhuru Kenyatta, William Ruto, no serà jutjat al tribunal de La Haia.

La cinquena sala de primera instància de la Cort Penal Internacional (CPI) ha posposat el procés judicial a Ruto, acusat de crims contra la humanitat. El CPI ha manifestat que vol escoltar més al·legacions tant de l’acusació com de la defensa.

El proper 28 de maig, Ruto havia de comparèixer a la Haia  per enfrontar-se a acusacions sobre la seva implicació als violents enfrontaments post-electorals dels comicis del 2007, que van causar més de 1.300 morts i 650.000 desplaçats.

Cinc anys després, la coalició Kenyatta-Ruto, anomenada popularment com “UhuRuto”, va ser l’escollida pel poble kenyà a les eleccions del passat mes de març.

El vicepresident ha negat en nombroses ocasions els càrrecs que se li imputen. El passat mes d’abril, l’acusat va sol·licitar al CPI endarrerir el procés i va argumentar que els seus advocats necessitaven més temps per preparar la defensa. Aquesta setmana, el CPI escoltarà les al·legacions i establirà una nova data pel procés judicial.

El president Kenyatta s’enfrontarà  també a càrrecs similars als de Ruto, en un judici que hauria de començar el proper mes de juliol, després de posposar-se el passat mes d’abril. Com es comentava a una entrada anterior del blog, el futur immediat de Kenya obre múltiples preguntes que es contestaran els propers mesosHi ha una qüestió clau: com pot governar Kenya un tàndem de govern  acusat de crims de lesa humanitat ? I una altra pregunta: quedaran finalment impunes?

Qui és Bosco Ntaganda? El rerefons de l’entrega del líder rebel

divendres, 22/03/2013

Bosco Ntaganda, comandant de l'M23. Font: EFE

Bosco Naganda, rwandès, tutsi, de quaranta anys, va créixer a la República Democràtica del Congo (RDC). Ha estat durant anys un dels líders rebels més sanguinaris de les regions més orientals del país com el Nord Kivu o Katanga.

El passat dilluns 18 de març, de manera inesperada l’antic lider del Congrés Nacional per la Defensa del Poble (CNDP) i un dels actuals caps del Moviment 23 de març (M23), va aparèixer a l’ambaixada nord-americana a Kigali, Rwanda. Arribava per entregar-se i va sol·licitar ser traslladat a la Cort Penal Internacional (CPI). Conegut com”Terminator”, està acusat de crims de guerra i crims contra la humanitat per la Cort Penal Internacional (CPI). Segons l’acusació del CPI, Ntaganda ha estat un dels més pitjors i més brutals líders rebels del Congo. Entre d’altres càrrecs, està acusat d’utilitzar nens soldats, de segrest i d’haver orquestrat neteges ètniques a algunes zones de la RDC.

Ntaganda va arribar a Rwanda, presumptament creuant el parc nacional de Virunga, passant per Ruhengeri i arribant després a la capital. Com va poder arribar a Kigali sense ser reconegut ni detingut en algun dels múltiples checkpoints d’aquest petit país? Una primera pregunta de les múltiples elucubracions i interpretacions a uns esdeveniments que no comencen amb la rendició de Ntaganda sinó que provenen d’un conflicte molt més complex amb múltiples actors i múltiples interessos i que romana inacabat a la República Democràtica del Congo (RDC).

Mapa de la República Democràtica del Congo. Font: MONUSCO

Malgrat els esforços del govern congolès, amb el suport de la MONUSCO i altres donants, per desmilitaritzar les milícies que operen a l’est del país des del final de la segona guerra civil (1998- 2003), nombrosos grups rebels com el interahamwe i pro-hutu FDLR, els pro-governamentals Mayi-Mayi o l’actual M23 han continuat ocupant les riques fonts de minerals de les províncies dels Kivus i Katanga amb certa impunitat. La passada primavera, Ntaganda juntament amb el líder rebel Sultani Makenga i altres centenars de soldats tutsis van desertar i van formar el Moviment 23 de març (M23), denunciant el tracte marginal del govern congolès cap a la comunitat tutsi. L’origen de la milícia cal buscar-lo en el CNDP. Una milicia que va sorgir per protegir la comunitat Tutsi del Nord i Sud del Kivu dels grups “anti-Tutsi” com els Mayi-Mayi.

El CNDP estava liderat per Laurent Nkunda i es va desarmar amb els acords de pau del 2009 entre el govern congolès i la milícia. Uns acords que preveien la inclusió dels milicians a les forces armades congoleses (FARDC). Ntaganda va unir-se a les FRDC. Malgrat la petició de cerca i captura del CPI per crims contra la humanitat, fou ascendit al rang de general. Tanmateix, l’oposició del govern congolès de Joseph Kablia de portar a “Terminator” al tribunal de la Haya, mostrava de nou com d’ignorades han estat les violacions de drets humans a aquest conflicte.

Diumenge, un dia abans de la rendició de Ntaganda, centenars de guerrillers seguidors de Ntaganda van creuar la frontera de Rwanda per entregar-se i desarmar-se. A les últimes setmanes el líder rebel havia sofert atacs dels rebels del M23 que donaven suport a Makenga. Després de lluites i fractures internes, la milícia va quedar recentment dividida. Aquests fets han descol·locat als experts i a la comunitat internacional. Des de la seva creació fa un any, l’M23 ha estat vist com una milícia proxy de Rwanda, conformada per l’exèrcit rwandès. Tanmateix, el govern rwandès sempre a refusat enèrgicament qualsevol evidència sobre que el seu exèrcit col·laborés amb Ntaganda i altres milícies per controlar el lucratiu comerç de minerals de l’est de la RDC.

Ni els EE.UU. ni Rwanda reconeixen el CPI ni són signatiaris de l’Estatut de Roma, un tribunal al que Ntaganda ha demanat ser traslladat a l’ambaixada americana a Kigali. No obstant, els EE.UU. oferia una recompensa de cinc milions de dòlars a canvi d’informació valuosa per detenir el líder rebel. Pel que fa a Rwanda, cal preguntar-se quina serà l’actitud del govern de Paul Kagame quan els EE.UU. demanin garantir el traslladat de Ntaganda del territori rwandès fins a l’CPI?. Rwanda ha tingut una controvertida relació amb la justícia internacional, i ha refusat i condemnat procediments judicials engegats a Espanya o França que acusaven a oficials del govern rwandès d’assassinat i altres crims.

Tot plegat esdevé una paradoxa de múltiples interpretacions. Alguns analistes han manifestat que el govern rwandès hauria d’estar preocupat si Bosco decideix descobrir el pastís i desvetllar secrets que afectarien la imatge de Rwanda respecte el seu paper al conflicte congolès. El país s’ha sotmès a una important pressió internacional, ja que el seu govern es sospitós d’encobrir Ntaganda i de fomentar rebel·lions a regions orientals de la RDC com el Kivu o Ituri. L’entrega del líder rebel pot estar unida a la pressió internacional sobre Rwanda després de l’anunciada retallada de l’ajuda al desenvolupament per part dels països donants occidentals. Aquest fet pot haver obligat a Rwanda a desmarcar-se dels grups rebels congolesos i a mostrar-ho al món.

Ara el món sencer intenta entendre i observa expectant què passarà a partir d’ara a aquesta regió oblidada dels Grans Llacs.