Entrades amb l'etiqueta ‘Julius Nyerere’

John Okello, un revolucionari ugandès a Zanzíbar

dimecres, 24/04/2013

Mapa de l'arxipèlag de Zanzíbar. Font: Worldatlas

A Tanzània hi ha una petit arxipèlag anomenat Zanzíbar emmarcat a l’oceà Índic i ple d’olors i barreges de gent i de cultures.

L’arxipèlag comprèn dues illes: Pemba i l’illa de les espècies: Zanzíbar o Unguja en swahili. Unes illes que van ser la porta d’entrada i sortida al comerç d’esclaus, espècies i tot tipus de materials i béns de l’Àfrica Oriental.

Durant la descolonització, el desembre de 1963, sota el poder del Sultanat d’Oman, l’arxipèlag de Zanzíbar va aconseguir la independència i va ser reconegut com a membre tant de la Commonwealth com de les Nacions Unides. No obstant, les tensions entre les poblacions àrabs i africanes van desencadenar una violenta revolució el gener de 1964, encapçalada pel líder revolucionari ugandès, John Okello.

Okello, que fins aleshores residia a la illa de Pemba, va rebre el suport i l’entusiasme de la població africana que havia sofert l’opressió durant els anys de poder dels sultans omanites. La rebel·lió no trigaria a arribar a la capital de l’arxipèlag, Stone Town. Nombroses massacres es van produir i gran part de la població àrab i asiàtica, juntament amb el sultà d’Oman, Jamshid, van fugir de l’arxipèlag. El líder rebel era membre del partit Afro-Shirazi, encapçalat pel qui seria el primer president de la proclamada República Popular de Zanzíbar, Sheik Abied Amani Karume. Una república que tindria una curta durada després de la unió de l’arxipèlag amb Tanganika per formar la República de Tanzània fa tot just  avui 49 anys, el 24 d’abril de 1964.

Stone Town, illa de Zanzíbar

Julius Nyerere esdevindria el president de la nova república i Karume en seria el vice-president. Després de les negociacions amb Nyerere, en aquest nou règim, el líder rebel ugandès, Okello, aniria desapareixent de l’escena pública i política i passaria a formar part de la història dels orígens de Tanzània.

Makerere, l’Atenes d’Àfrica

dilluns, 22/04/2013

Logotip de la Universitat de Makerere. Font: Makerere University

La Universitat de Makerere, situada al bell mig de Kampala, és tot un pulmó verd, envoltat de tot tipus de vegetació, de saviesa i d’ensenyament a la ciutat.

Un campus que bé pot recordar al de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la diferència que aquest està emplaçat al centre de la capital ugandesa.

Makerere és coneguda i reconeguda com l’Atenes d’Àfrica pel prestigi de la oferta formativa acadèmica. Amb la independència d’Uganda el 1962, als anys setanta, la Universitat va desenvolupar la seva reputació a nivell internacional formant a molts líders de l’Àfrica Oriental. Per les facultats de Makerere van passar personatges tan il·lustres i rellevants com els primers presidents de Tanzània i Kenya, Julius Nyerere i Jomo Kenyatta, o polítics actuals com el cap de l’oposició kenyana, Raila Odinga.

La institució ugandesa és una de les universitats més antigues i prestigioses de tot el continent africà i va ser creada el 1922. El mes de gener d’aquell any la institució va obrir les portes i catorze estudiants van ser els primers a ocupar les aules de l’escola tècnica, el primer edifici dels molts que es construirien al llarg dels 91 anys de vida de la Universitat. Bastants d’aquests edificis s’han edificat amb l’ajuda de països donants com el Regne Unit o el Japó.

Edifici principal d'estil colonial britànic de la Universitat de Makerere

Avui dia, la institució acadèmica ha perdut part del seu renom a causa de la falta d’inversió infraestructural i en investigació, d’un professorat mal remunerat, i de la corrupció i l’amiguisme. Per ajudar a Makerere en la seva recuperació, alguns donants, com l’Agència Sueca de Desenvolupament (SIDA) treballen amb la Universitat en programes bilaterals de col·laboració  i suport a la investigació. Si es resolguessin aquests greus problemes, la que va ser l’Atenes d’Àfrica de ben segur que ho tornaria a ser.