Entrades amb l'etiqueta ‘Kenyatta’

Uhuru Muigai Kenyatta, nou president de Kenya

dilluns, 11/03/2013

Uhuru Kenyatta. Font: Will Boase, The Daily Nation

Uhuru Muigai Kenyatta, de 51 anys i fill del primer president del país, Jomo Kenyatta, s’ha convertit en el quart president del país des de la seva independència el 1963. El tàndem entre el nou president i William Ruto, duet batejat per ells mateixos com “UhuRuto”, governarà els propers cinc anys després d’obtenir una victòria molt ajustada respecte Raila Odinga, de la Coalició per les Reformes i la Democràcia (CORD). Amb el 50’3% dels vots, Kenyatta no necessitarà una segona volta per ser president. Quatre mil vots li han permès eludir una segona volta contra Odinga, que ha obtingut un 43’8% dels vots. A l’Àfrica Subsahariana, des de les eleccions de després de l’Apartheid de Sud Àfrica del 1994 , mai hi havia hagut tanta expectació per uns comicis presidencials al continent.

L’“UhuRuto” és una parella de ball sorprenen, ja que van ser contrincants a les eleccions del 2007. Llavors ningú preveia una possible coalició entre ells, sobretot després dels violents enfrontaments post-electorals que van causar més de 1.300 morts i 650.000 desplaçats. En aquell moment, Kenyatta va donar suport a la victòria del president, Mwai Kibaki, Ruto es va postular en favor del candidat Raila Odinga, del principal partit de l’oposició, Moviment Democràtic Taronja. Odinga va titllar els comicis de fraudulents. Els seguidors d’uns i dels altres es van enfrontar als carrersi van protagonitzar revoltes violentes de lamentables conseqüències (per un diari jo no diria ‘lamentables’). A la zona més occidental del país, a la vall del Rift, la comunitat kikuiu, ètnia majoritària a Kenya, que donava suport a Kenyatta va dur a terme els més greus atacs contra els seguidors de Ruto, de ètnia kalenjin, que donaven suport a Odinga. El febrer del 2008 , l’exsecretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, va liderar les negociacions de pau entre ambdós fronts, Kibaki i Odinga que van conduir al cessament de la violència. La solució: un govern de coalició entre els dos líders. Kibaki seria investit president i Odinga primer ministre, un càrrec que va acceptar a contracor. Aquells comicis van arrencar la cara amable d’un país que fins llavors era un exemple de pau i estabilitat a la regió oriental d’Àfrica.

Simpatitzants de Kenyatta als carrers de Nairobi. Font: Simon Maina

En aquesta ocasió, Kenyatta i Ruto s’han presentat junts amb una plataforma que busca la reconciliació ètnica i el desenvolupament econòmic, anomenada Jubilee Coalition, amb l’objectiu d’evitar els fets violents que es van desencadenar el desembre del 2007. L’octubre de l’any passat, l’”UhuRuto” es va presentar oficialment unint les forces dels seus partits: l’Aliança Nacional de Kenyatta i el Partit Republicà de Ruto. Tanmateix, hi ha qui afirma que és simplement una imatge pacifista dels candidats per la Cort Penal Internacional (CPI), que els acusa de ser els principals instigadors dels crims contra la humanitat de fa cinc anys. No obstant, malgrat els càrrecs que se li imputen , Kenyatta ha sabut mantenir una alta popularitat, sobretot gràcies a l’alta participació als comicis de kikuius i kalenjins. Seran els primers governants del món escollits democràticament amb una acusació pendent del CPI.

El nou president prendrà possessió el proper 26 de març, però també caldrà esperar la resolució del Tribunal Suprem kenyà sobre el recurs presentat per Odinga per impugnar les eleccions davant dels errors del recompte i dels milers de vots, més de cent mil, declarats invàlids. El tribunal ha de donar resposta al llarg de les properes dues setmanes. Kenyatta és membre duna família adinerada, propietària de nombrosos hotels, restaurants i, a més, és la major terratinent del país amb més de 200.000 hectàrees de terra. Un dret, el de l’accés a la terra, que ha estat un dels temes clau al llarg de la campanya electoral juntament amb el de l’etnicitat.

El futur immediat de Kenya obre múltiples preguntes que es contestaran els propers mesos. Hi ha una qüestió clau: com governarà un president acusat de crims de lesa humanitat i que s’haurà de presentar a la Haia a un judici que el CPI programava pel proper mes d’abril?

Les temors creixen entorn a la cooperació i compareixença de Kenyatta i Ruto al tribunal per enfrontar-se a un càrrecs que ambdós han negat en moltes ocasions. Un judici amb unes repercussions que posaran en qüestió el futur de Kenya. Caldrà esperar també el posicionament de la comunitat internacional, dels donants, de les Nacions Unides i de la Unió Africana entorn a les decisions del CPI, així com també dels presumptes instigadors de crims contra la humanitat, futurs governants de Kenya.

Uhuru Kenyatta, camina cap a la victòria de les eleccions kenyanes

dimecres, 6/03/2013

Kenyatta i Rutu durant la campanya electoral. Font: The Daily Nation

Després de pors, especulacions i preguntes sobre què passaria, i després d’interminables cues i d’un impressionant dispositiu de seguretat, el poble kenyà ha votat i ha escollit president pels pròxims cinc anys. A hores d’ara, tot apunta que Uhuru Kenyatta del partir de l’Aliança Nacional (TNA)  serà el proper president de Kenya. Amb més del 50% dels vots escrutats, l’actual vice-primer ministre i  fill del primer president del país, Jomo Kenyatta, serà el vençedor d’un recompte molt igualat i, d’acord amb els pronòstics, Kenyatta obtindrà poc més del 50% dels vots. En segon lloc,  quedarà el fins ara primer ministre, Raila Odinga, de la Coalició per les Reformes i la Democràcia (CORD) de la ètnia luo de l’oest del país.

Kenyatta, de 51 anys, pertany al grup ètnic kikuyu, propi del centre de Kenya. Haurà de compaginar la presidència del país amb el judici i les acusacions de la Cort Penal Internacional (CPI), que l’acusen d’instigar a cometre crims contra la humanitat durant les rebel·lions post-electorals que es van iniciar durant el mes de desembre de l’any 2007. El gener de 2012, es va fer pública la decisió de la Sala de Qüestions Preliminars II del CPI que confirmava càrrecs contra  quatre dels sis polítics kenyans acusats per cometre crims de lesa humanitat. Davant dels esdeveniments electorals i del triomf de Kenyatta, el CPI haurà de moure fitxa en els pròxims mesos de cara al judici que estava previst pel proper mes d’abril. Fa cinc anys, l’actual president en funcions, Mwai Kibaki, del Partit d’Unitat Nacional, s’enfrontava al seu principal opositor Raila Odinga. Kibaki va ser el guanyador d’unes eleccions que van ser titllades de fraudulentes per Odinga i que van provocar un esclat de manifestacions violentes al carrer que. Els enfrontaments van causar al voltant de 1.400 morts i més de 650.000 desplaçats. Kenyatta i el futur vice-president, William Rutu, van donar suport, respectivament, a Odinga i al president Kibaki, i van instigar als seus seguidors a mostar aquest suport, violent, als carrers. Finalment, Odinga acceptaria el càrrec de primer ministre a contracor.

Ahir, gairebé cent mil policies es van mobilitzar per evitar qualsevol incident en els quaranta-cinc mil col·legis electorals establerts per la Comissió Electoral Independent a les 47 províncies que conformen el país. Majoritàriament, els col·legis van obrir les portes a les 6 del matí i van tancar passades les sis de la tarda. La demora del recompte va ser conseqüència de l’alta participació, al voltant del 70% dels votants registrats, i la lentitud del procés de vot, va ser necessària la identificació i verificació dels catorze  milions de votants registrats prèviament i per evitar, així, un possible indici de frau que pogués  desencadenar la violència de les últimes eleccions. Malgrat això, s’han declarat invàlids més de 300.000 butlletes electorals.

A Uganda, al voltant de mil kenyans residents al país han pogut exercir el seu dret a vot a l’Alt Comissionat que Kenya té instal·lat al barri de Kololo, a Kampala. És la primera vegada que ciutadans d’un país de l’Àfrica Oriental han votat a la seva (han votat a una ambaixada) ambaixada a l’exterior. Tanmateix, al voltant de tres-cents mil kenyans que viuen i treballen a Uganda no han pogut exercir el seu dret, ja que no estan en possessió del seu passaport i no es permetia votar amb el carnet d’identitat. També s’han quedat sense poder votar al voltant de dos mil refugiats kenyans que van fugir del país durant l’esclat de les revoltes violentes de fa cinc anys. Uns refugiats que de llavors  continuen vivint al camp de refugiats de Kiryandongo. Per tant, com acostuma a passar a Europa, el percentatge de votants que no poden o no volen votar quedarà amagat en una majoria d’una minoria, menys de deu milions de persones, tenint en compte que  Kenya té més de 35 milions d’habitants.