Entrades amb l'etiqueta ‘Ugandan Pioneers Association’

Adéu, Sam

dijous, 26/09/2013

Si fa ben bé deu mesos que l’aventura a Uganda començava, ara després de tres mesos per terres catalanes una nova experiència torna a començar a Kampala, en aquesta ocasió treballant a l’Organització Internacional per les Migracions (OIM).

A la primera entrada d’aquest blog, s’explicava com canvien, respecte a casa nostra, les olors, els paisatges, la gent i sobretot els més petits amb els seus somriures que acompanyen el “bye mzungu!” – adéu persona blanca!-. Per moltes vegades que torni a Uganda, no deixa de sorprendre’m la vitalitat que es respira a peu de carrer. S’enganxa. Fa uns mesos arribava el mateix cap de setmana que els “Cranes”, el nom popular de la selecció nacional de futbol, guanyava a Kenya a la final de la Copa de l’Àfrica Oriental, CECAFA. La gent  ho celebrava amb cerveses locals, les més conegudes són la Nile, la Club o la Bell, o fent uns glops de Waragi, la ginebra ugandesa.

Un projecte dels projectes més estimats d'en Sam: el Basajjansolo Memorial Training Center

Aquest cop però, els primers dies han sigut ben diferents. Aquest cap de setmana, se n’anava abans d’hora l’ uncle Sam Waddimba, una persona anònima que ha donat la seva vida, el seu esforç i el seu amor perquè  joves ugandesos dels suburbis de Kampala, de llocs remots com Terego o Arua, tinguessin l’oportunitat de créixer, conèixer, conviure i construir ponts amb el jovent de diferents parts del país amb els valors del voluntariat. Massa aviat deia adéu una persona amb idees, projectes com el de l’escola, Basajjamsolo Memorial Training Center, de Luwero, el seu poble de naixement, i plans futurs amb la seva amplia família, els amics i els voluntaris. Era l’oncle de tots, el tiet amb qui tothom volia compartir una bona estona.

De la seva mà i del treball de la ONG Ugandan Pioneers Association (UPA), es donava la possibilitat a joves d’arreu del món de conèixer el país durant unes setmanes, mesos o un any, les seves arrels, tradicions i llengües treballant en projectes comunitaris d’educació, sanejament, salut o construcció. Al projecte que vam desenvolupar amb UPA en Sam era el nostre cap, el nostre conseller i el nostre mestre en la coneixença de la manera de viure i de treballar a Uganda. La seva memòria i la feina feta segur que continuarà amb voluntaris i treballadors amb empenta i força com la Claire, la Sarah o en Ben que han crescut amb UPA i  l’uncle Sam.

Webaale nyo Sam.

*Gràcies per tot, Sam.

Hey Mzungu! How’re you?

dijous, 20/12/2012

Arribar com a nouvinguda a Uganda és tota una odissea excepcional pels sentits. No només per les hores de vol entre Barcelona i l’aeroport ugandés d’Entebbe, siutat a una hora de Kampala, sino també per tot alló que et trobes, veus, escoltes, tastes, toques i olores en arribar a la Perla d’Àfrica, anomenada així per Winston Churchill a principis del segle passat, amb el permís de l’explorador anglès Henry Morton Stanley.

Només aterrar a l’aeroport tot planejant per sobre del majestuós llac Victòria, allò que primer impressiona a la vista és el verd penetrant de la vegetació, barrejat amb el omnipresent pigment tarronjós del terra que s’impregna subtilment a les sabates, a la roba i a la pell. Seguidament l’olor característica de la ciutat, una barreja d’un no se què agredolç al que una s’hi acostuma, unida amb el so continu d’una música africana tan viva que sona des de qualsevol botiga o bar i s’apodera del carrer i dels seus vianants des de trenc d’alba fins ben entrada la nit. Uns vianants majoritàriament jove, l’edat mitjana a Uganda es situa al voltant dels 15 anys, i on els més petits persegueixen encuriosits els “mzungu” -en swahili persones de pell blanca- per saludar-los amb mirada murri.

A més de l’esmentada benvinguda, tots el ugandesos acompanyen la salutació tot mostrant la seva cordialitat amb un “How’re you?” o “Oli otya?” en Luganda, l’idioma local. I es que resulta molt atraient a un suburbi humil com Nansana, situat a 30-40 minuts en el taxi/furgoneta “matatu” del centre de Kampala, l’arribada de sis blancs europeus per treballar amb les diferents comunitats ugandeses en un projecte pilot de la Comissió Europea. Un repte que afrontarem amb l’ajuda de la nostra organització local, Ugandan Pioneers Association,  que promou des de fa 25 anys projectes de desenvolupament en divereses comunitats locals de tot el país.

Passejar pels carrers és una aventura per tot allò que s’hi pot trobar, des de menjars locals to take away com el “Chapati” -una mena de crêpe local molt gustosa-, o una “Samosa” a l’estil ugandés, fins a tot tipus de materials, queviures, roba, sabates -més aviat xancletes-, electrodoméstics de segona mà, restaurants, telefonia, supermercats, perruqueries i ofertes de tot tipus per menys de 3.000 xillings ugandesos, una mica menys de un euro.

Caminant també poden creuar-se cabres, galls, gallines i fins i tot algun camell despistat. Els aparadors dels comerços ocupen part dels carrers, així com els fogons de carbó vegetal on les mestresses cuinen els diferents menjars locals per l’extensa familia que encapçalen i on també venen els excendents de fruita i verdura del dia.

Una oferta comercial i gastronòmica sense horaris aparents donat el caràcter de carrer, viu, hospitalari, amable i obert de la població ugandesa, la qual centra la major part del seu dia a dia a fora de les parets dels seus domicilis.