Entrades amb l'etiqueta ‘West Nile’

Uganda declarada territori lliure de mines antipersones

dilluns, 25/03/2013

El West Nile, a la regió de Terego

Ja no hi ha mines antipersones terrestres a Uganda. A partir d’ara ugandesos del nord, de les regions dels West Nile, de Rwenzori o de Gulu poden passejar per camins i prats sense córrer el risc de trepitjar una mina. Els pagesos de aquestes zones ja podran tornar a conrear els seus cultius.

Tant la oficina del primer ministre com el ministeri de gènere, treball i afers socials treballen des de fa uns anys en rehabilitar i donar assistència a les més de 2.000 persones víctimes de les mines. Aquest col·lectiu rep una compensació econòmica.

Com es calcula monetàriament la pèrdua d’una extremitat? Una discussió controvertida que el govern de Yoweri Museveni ha calculat: 1.100 dòlars per la pèrdua d’una extremitat i 1.800 per la pèrdua de les dues cames o els dos braços.

Majoritàriament les mines es van col·locar durant el conflicte amb la Lord Resistance Army (LRA) de Joseph Kony. La desactivació de les mines va començar el 2006 amb el desplegament del Mine Action Programme del govern de Museveni amb la col·laboració del Danish Refugee Council. Als darrers set anys s’han eliminat més de 4.300 mines i 20 mines anti-tanc.

Al llarg d’aquest temps, a Uganda han sorgit organitzacions locals com la Uganda Landmine Survivors Association (ULSA) per sensibilitzar a la població entorn a la problemàtica de les mines antipersones.

Uganda va signar la Convenció contra les Mines Antipersones l’any 1997. Amb la signatura, el país es comprometia a netejar les mines dels territoris del nord i l’oest de l’estat afectats pels anys de conflicte entre els insurgents de l’LRA i l’exèrcit ugandès.

Arua i el mercat dels mil colors

dimecres, 30/01/2013

La regió del West Nile ugandés, situada al nord-est del país, és juntament amb la regió de Karamoja, al nord-oest, la zona més remota i distant del país. Aquesta regió comprèn diversos districtes i on la ciutat més important és Arua. És també la capital de districte més propera a la frontera amb la República Democràtica del Congo (RDC), a només 12 quilòmetres.

Els diferents vitenge del mercat d'Arua

La ciutat és un indret de pas, de molta vida i amb molta activitat. Els carrers estan plens de gent, bicicletes, boda-boda (mototaxis) , matatus, camions, furgonetes i comerciants provinents tant del Congo com del Sudan del Sud. El mercat on s’hi poden trobar nombroses botigues de Kitenge és simplement un mar de colors. El Kitenge -en swahili vestit- és un tipus de tela de cotó provinent de la RDC que es comercialitza a bona part de l’Àfrica Oriental i es caracteritza pels colors i dibuixos que són estampats amb bàtik, una tècnica tradicional que consisteix en encerar amb cera d’abella fosa les zones de tela que es volen reservar de la tintura. Diuen que aquí es troben a les millors modistes del país. Amb aquests teixits no només s’hi fan vestits tradicionals o pareos sinó que també té uns usos molt pràctics, per exemple, per portar els més petits lligats a l’esquena, però també poden servir com a estovalles decoratives. És molt difícil sortir d’un dels millors mercats d’Uganda sense uns metres de diferents kitenge  per confeccionar-se algun vestit, samarreta o faldilla.