Entrades amb l'etiqueta ‘Xina’

De Mbarara a Kampala made in China

divendres, 3/05/2013

A la ciutat ugandesa d’Mbarara, prop del parc nacional del Lake Mburo, un enginyer de ponts i camins xinès, en Ging, i el seu xòfer ruandès, en Banwa, tornen a Kampala després de fer una visita de prospecció a la carretera que la China Communications Construction Company (CCCC) està construint des de Mbarara a Ntungamo, població on va néixer el president ugandès, Yoweri Museveni.

En Ging és el cap de projectes de la constructora xinesa a Uganda, on va arribar fa dos anys des de la ciutat de Shangai. “Nosaltres, la Xina, som els qui estem desenvolupant Uganda”, afirma amb convicció i conclou: “i ningú ens aturarà”. A Uganda, la xarxa de carreteres és deficitària i segons en Ging: “és un dels principals problemes del país per alliberar el potencial econòmic ugandès”. Segons l’agència ugandesa de carreteres, la Uganda National Road’s Authority (UNRA), dels 20.000 quilòmetres de carreteres del país, només un 15% estan pavimentats amb asfalt. L’any passat ambdós països van signar un acord amb el qual el govern xinès concedia un préstec tou, a baix interès, de més de 100 milions de dòlars per impulsar la xarxa de carreteres ugandeses. A més dels préstecs, la Xina és un dels principals donants d’ajuda al desenvolupament en infraestructures a Uganda.

En Banwa i el Ging tot creuant l'Equador a Masaka, de camí a Kampala

En el sector de les telecomunicacions, a part de les companyies xineses, destaquen també constructores israelites com la RCC Limited. A banda de les telecomunicacions, la Xina s’ha posicionat també en els sectors estratègics d’Uganda com l’hidroelèctric i l’energètic i s’ha convertit en la primera sòcia comercial del país pel davant del Regne Unit. Com altres donants, la Xina també ha construït a Uganda alguns “elefants blancs”, o grans inversions poc útils, com l’estadi de futbol Nelson Mandela de Kampala. Conegut popularment com Namboole Stadium, és una instal·lació que només s’utilitza pels partits de la selecció ugandesa de futbol.

Una de les obres prioritàries és la construcció d’una via ràpida entre Kampala i l’aeroport d’Entebbe, per reduir els embussos i les cues de trànsit a les hores punta entre les dues principals ciutats del país. Un projecte conduit pel Ging amb un pressupost de més de 350 milions de dòlars per construir els 37 quilòmetres que separen ambdues ciutats. Un altre dels projectes d’en Ging està situat a la regió de Karamoja, al nord-est del país, entre les poblacions de Moroto i Nakapirpirit. “És una de les regions més pobres del país i al govern li interessa, per qüestions frontereres i militars, tenir-hi accés i facilitar un millor desenvolupament socioeconòmic”, explica en Ging. Karamoja és una de les regions més marginades i menys desenvolupades d’Uganda que durant dècades ha patit greus i complexos conflictes amb un alt grau d’inseguretat.

D’aquí tres anys, en Ging tornarà a Shangai amb la seva dona i el seu fill de catorze anys, a qui avui dia pot veure un cop a l’any. Qui sap si arribarà a l’aeroport d’Entebbe per mitjà de la via ràpida made in China.

Els BRICS, la Xina i Museveni

diumenge, 7/04/2013

Els presidents dels països dels BRICS. Font: Saurabh Das - AP

La setmana passada es van reunir els BRICS -Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-Àfrica-  a Durban, Sud-Àfrica.

De visita, a la 5a cimera dels BRICS va acudir també el president ugandès, Yoweri Museveni, que va ser convidat pel president sud-africà, Jacob Zuma, juntament amb uns altres catorze líders africans. Museveni va assistir com a representant de la Comunitat de l’Àfrica Oriental (EAC) i de la Conferència dels Grans Llacs. El president va aprofitar la ben-entesa per reunir-se amb el president xinès, Xi Jinping.

La relació d’Uganda amb la Xina es remunta a les èpoques colonials. Una “amistat” que s’ha incrementat als llarg dels 50 anys de la independència del país. Les relacions bilaterals d’ambdós països ha estat segons va declararà Jinping, “una cooperació econòmica pràctica” en termes de telecomunicacions, petroli i gas, energia, comerç i turisme. Les exportacions ugandeses a la Xina s’han incrementat gràcies a un marc lliure d’impostos aranzelaris, així com també, ha augmentat la importació de productes xinesos a Uganda. Uns productes xinesos a baix cost i uns articles de primera necessitat que competeixen amb els productes i els bens manufacturats locals que han provocat, més d’una vegada, un malestar entre les associacions comercials ugandeses que no poden fer front els preus baixos dels articles xinesos.

La Xina s’ha posicionat i en els sectors estratègics d’Uganda com l’hidroelèctric i l’energètic i s’ha convertit en la primera sòcia comercial del país pel davant del Regne Unit. I es que la Xina s’ha guanyat amb escreix la simpatia del govern de Museveni concedint facilitats en l’intercanvi comercial i enviant ajuda pel desenvolupament sense condicionants.

El president ugandès Museveni amb el líder xinès Xi Jinping. Font: Govern de la República Popular de Xina

Els BRICS son una aliança de les principals potències (ja) emergents del món que treballen entorn al desenvolupament, la integració i la industrialització dels països del Sud. El debat de la cimera pretenia impulsar un desenvolupament, una integració i un partenariat Sud-Sud alternatiu a l’Àfrica. Una reunió de dos dies on es va parlar de la necessària reforma del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i dels qüestionats principis de la ronda de Doha de la Organització Mundial del Comerç. Tanmateix, una de les temàtiques més debatudes fou la futura creació d’un secretariat permanent dels BRICS i d’un banc pel desenvolupament en contraposició al Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional, unes institucions dominades pels països occidentals. Aquest nou banc serviria per finançar els projectes infraestructurals dels BRICS als països en desenvolupament. No obstant, aquesta idea, és l’inici d’un projecte embrionari  a llarg termini dels BRICS per guanyar pes, influència i veu pròpia a la esfera mundial. A la cimera el que es va acordar va ser el capital inicial a aportar pels BRICS, 50 bilions de dòlars en la creació de la futura institució.