Turisme

L’Havana (Cuba), octubre 2015

 

És diumenge. Porto un parell de setmanes a la meva nova vida, a Cuba. Ja estic ben instal·lada. Surto de casa, avui no hi ha aigua i la llum acaba de marxar. Tinc mal de panxa. És un malestar així estrany, però no em molesta. Porto la càmera, em disposo a fer turisme. En els primers dies al país caribeny ja he anat a cinc concerts diferents[1] però encara no he vist la Plaça de la Revolució.

La meva idea és inspeccionar el meu nou barri, Centro Habana, i alhora trobar el carrer de la rumba[2], allà on els diumenges hi fan aquella parafernàlia espiritual. Ja he oblidat el nom de la religió[3], m’odio quan m’oblido de les coses. Plou poc, però plou.

De cop comença el diluvi, un dels forts. M’aixoplugo en un portal petit, evidentment no tinc paraigües i no hi ha res més que pugui fer. Un gosset se m’acosta i em demana companyia amb la mirada. Jo li somric i ens quedem ridículment els dos, sols, un al costat de l’altre. M’acaricia amb les orelles.

Els ulls xafarders dels veïns m’analitzen, es pregunten què hi faig allà plantada amb una càmera i un gos com a acompanyants. Els somric. Malgrat el mal de panxa, el fred, el diluvi, i l’espera interminable, estic bé.

Al cap de ben ve mitja hora el diluvi ha minvat. Jo i el meu malestar tornem a casa. No he trobat res del que buscava. La llum no ha tornat i l’aigua tampoc. Miro per la finestra i se m’escapa una rialla al adonar-me que, què collons!, sóc a l’Havana i he vingut per quedar-m’hi.

 

 

 

[1] Del 25/09 al 18/10 l’Havana acollia el festival ‘Les Voix Humaines’ en reclamo de la paz mundial y al cuidado del planeta, on músics de tot el món van fer escala a l’illa. Jo personalment vaig assistir a ‘Las Voces de los Griots’, música mescla entre Senegal i Mèxic, Badi Assad, del Brasil, el gran Chucho Valdés, la orquestra cubana Interactivo i la icona cubana Silvio Rodríguez, en la seva gira ‘Por los barrios’. Cada concert o era gratuït o costava 10CUP, equivalent a uns 0,40€.

[2] Em refereixo a El callejón de Hamel, un dels focus principals de la cultura afrocubana que hi ha a l’Habana. La seva història es remonta a l’inici dels 90, quan Salvador González Escalona, escultor i muralista cubà va començar a pintar les façanes de les cases amb la intenció de plasmar i difondre els origens africans de la identitat cubana. En la actualitat és un carreró bastant turístic on s’hi organitzen activitats per tots els públics. Els diumenges al migdia hi fan concerts amb un rerefons espiritual i religiós.

[3]  Em refereixo a la religió Yoruba, també coneguda com a ‘Santería’, molt arrelada a Cuba i a altres països llatinoamericans com el Brasil, l’Argentina o l’Uruguai. Té arrels africanes, i es basa en l’adaptació que van fer els esclaus de la seva religió, ja que durant el colonialisme tenien prohibit practicar-la. El que va fer és ocultar-la a través dels noms dels Sants cristians, pensant en la similitud que hi havia entre ells i alguns déus del Panteó Yoruba. Es basa en diferents rituals espirituals i l’adoració als seus sants mitjançant diverses ofrenes.

1 comentari

  • Turisme | CATnews

    11/11/2015 22:50

    […] L?Havana (Cuba), octubre 2015 ? ?s diumenge. Porto un parell de setmanes a la meva nova vida, a Cuba… […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús