RE-FUGI

Europa, abril del 2016

 

“I am a human being. Nothing human can be alien to me”,

Maya Angelou.

 

Avui t’ha tornat a passar. Al despertar-te, sobresaltat, els teus pensaments s’han tornat a inundar amb la maleïda pregunta, la de sempre: “Per què jo? Per què m’ha hagut de tocar a mi viure aquesta vida?”.

I com tantes altres vegades no has obtingut resposta. La seva escalfor, tan seva, tan a prop, contrasta amb la fredor del plàstic que s’ha convertit en la teva llar. Se la veu tan bonica… Malgrat les bosses als ulls de les llàgrimes vessades segueix tenint aquella espurna que et va enamorar des del primer dia.

Ja fa temps que et va tocar marxar de casa. Et va tocar perquè en cap moment va ser decisió teva. Segueix sense ser-ho i cada matí, com avui, et remou les entranyes saber-te testimoni de la vida que no vols. Recordes el teu pare, que ja fa temps que és mort, quan et cantava aquella nana abans d’anar a dormir que espantava tots els fantasmes. Era la única que se sabia. Somrius al reviure els seus ulls glaucs que il·luminaven el somriure que sempre l’acompanyava. “Quina sort que ja no hi sigui”, malpenses.

Saps que les notícies d’arreu han tornat a parlar de tu. I potser no ets tu, però ets tots els que t’acompanyen. I recordes que algun dia vas parlar de llibertat, i fins i tot hi vas creure, en la utopia. Ara ja fa temps que saps que la llibertat no és per tothom, simplement per aquells que se la poden permetre.

I ja en tens prou d’aquest color i l’únic que tens ganes és d’abraçar-la i bramar al cel: “Que tremoli el món sencer, que avui governem nosaltres”.

I t’ho creus per un instant.

I l’instant ja s’ha acabat.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús