#VdeVinader

Aalborg (Dinamarca), 10 d’abril del 2015

 

Aixeques el cap dels apunts, massa hores sense estar al dia. Tornes al món i la notícia se’t clava com un punyal a l’ànima. Et glaça, et despulla, et treu la respiració i et fa petit, i més petit.

No el vas conèixer personalment, o potser sí, ara ja què més dóna. Diu que s’ha mort, i la incredulitat t’envaeix des de la primera cana fins a la punta del més gros dels dits del peu. Has llegit les seves històries, les seves frases cèlebres i potser has vist algunes de les seves entrevistes. Potser, fins i tot, vas tenir la sort de conversar-hi.

Recordes quan el vas conèixer, massa tard. Sempre massa tard. Corries per la facultat pensant-te que eres prou gran per empassar-te el món, quan de cop i volta, la teva vergonya et clavava una bufetada a la cara i et feia aterrar a la Terra d’emergència per baixar-te els fums d’una manera estrepitosa.

Des d’aquell dia, que et sents una mica millor persona, reconeixent humilment que mai podràs arribar ni a la sola de la sabata del més gran.

El més gran que es veu que ja no hi és.

Però que mai no mor. 

 

Foto de Víctor Serri per La Directa

Foto de Víctor Serri per La Directa

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús